Les treballadores del Servei d’Atenció al Domicili van lliurar aquest dijous a l’Ajuntament de Terrassa més de 4000 signatures en què es demanava la municipalització del servei. La demanda ja fa mesos i mesos que està sobre la taula, amb diverses accions que han realitzat, i que ha tingut continuïtat aquest divendres, dia 31 de març, amb la lectura d’una proposta de resolució en el ple ordinari d’aquest mes de març. Montserrat Gall Vilalta, de l’Observatori de Drets Socials, ha estat l’encarregada de dirigir-se als representants polítics per exposar les demandes des del SAD.
Text íntegre
Bon dia Sr. Alcalde, Regidores i regidors
Avui, parlo en nom de les Treballadores del SAD (Servei D’Atenció al Domicili), de més d’38 entitats que donen suport al nostre manifest i de les gairebé 5.000 veïnes de Terrassa que han signat la petició de municipalització del Servei d’Atenció Domiciliària, les signatures de les quals vam entrar ahir, dia 30 de març, al registre de l’Ajuntament. La Xarxa de Treballadores Familiars de Terrassa, a la qual represento, es va formar per iniciar una campanya per la Municipalització del SAD.
El SAD és un servei públic, bàsic i essencial, la responsabilitat del qual correspon a L’Ajuntament de Terrassa, el seu objectiu és proporcionar atencions personals d’ajuda a la llar i de suport social per la realització de les Activitats Bàsiques de la Vida Diària a les persones en situació de dependència o amb dificultats funcionals. És un dels serveis més importants per garantir un envelliment digne per totes les persones, realitzem un servei de cures essencial a la nostre societat però com moltes tasques de cures no rebem el reconeixement que ens mereixem.
En els seus inicis depenia directament de Serveis Socials, a partir de l’augment de la demanda es va decidir externalitzar-lo i posar-lo a licitació per que empreses privades fossin les prestadores del servei. Aquestes privatitzacions son una dinàmica que ha crescut paral·lelament a la crisi social i econòmica, aquestes grans empreses amb preus baixos i equips legals especialitzats en preparar licitacions, guanyen fàcilment els concursos públics, on les principals condicions son econòmiques i no la qualitat del servei prestat.
El seu únic objectiu és el benefici econòmic, que aconsegueixen retallant la qualitat del servei i explotant les treballadores. Les persones usuàries son tractades con un número, no donen importància a la patologia de la persona usuària, per valorar quin perfil de treballadora és el més idoni, segons les seves necessitats. El seu és un model que promociona la precarietat: per les treballadores que veiem els nostres drets laborals trepitjats i per les persones usuàries que reben un servei inadequat.
L’externalització d’aquest serveis, no és un fet aïllat a Terrassa, ens afecta a totes les Treballadores Familiars del País. En el seu dia l’Ajuntament va publicar un informe on considerava que la gestió idònia pel Servei era el contracte de Serveis tal com es fa ara. Nosaltres vàrem elaborar un Contrainforme on argumentàvem punt per punt que és viable la gestió directa mitjançant una EPEL o bé aprofitant l’estructura d’una SAM ja existent, com ara Ecoequip, tot ampliant el seu objecte social. La resposta al nostre contrainforme es limità a repetir els arguments del seu estudi i a comunicar-nos que havien aprovat l’inici de la nova licitació del servei. Ni tant sols no es van dignar a respondre els nostres arguments, que estan rigorosament fonamentats.
Avui venim al Ple a posar sota coneixement d’aquesta institució en quina situació ens trobem les treballadores d’un servei essencial per moltes persones de la nostra ciutat:
– No és cert que el nou plec de condicions, que ens hem llegit detalladament, millori les nostres condicions laborals. Parla d’un sistema objectiu de penalitzacions per les empreses quan incompleixen certs criteris, però no parla de quin sistema de seguiment utilitzarà l’Ajuntament per fer-los efectius, en conseqüència les empreses poden incomplir perfectament el Plec de Condicions.
– Patim canvis constantment de les professionals en els domicilis, dificultant el seguiment correcte de les persones usuàries (algunes d’elles amb necessitats molt espícífiques).
– Les empreses incompleixen el plec de condicions de l’Ajuntament, el conveni col·lectiu de les treballadores familiars i la llei de protecció de Riscos Laborals. Sense cap conseqüència.
– No es fa un treball en equip amb serveis socials, Treballadores Familiars, famílies i empreses.
-No estan delimitades les funcions de cada categoria professional, la qual cosa provoca molta confusió a la persona usuària del servei, a les famílies i a les professionals del SAD. Les treballadores familiars no son treballadores de la llar i cada dia ens trobem amb conflictes en els domicilis pel tema de la neteja de la llar.
-Per les necessitats dels usuaris la franja d’horari del servei està concentrada al matí, la qual cosa provoca que les empreses es limitin a fer contractacions a temps parcial per cobrir-lo. Poques treballadores aconsegueixen tenir la jornada complerta.
-Els temps de desplaçaments entre usuaris no son reals i per tant no podem atendre els usuaris com es mereixen.
Per tot l’exposat prèviament, exigim a l’Ajuntament de Terrassa::
1. Que davant de la vulneració dels drets de les treballadores i de les persones usuàries del Servei d’Atenció Domiciliària, exposats amb anterioritat, es comprometi a municipalitzar el servei, ja que s’ha demostrat que el model actual presenta mancances. I només amb una gestió sense afany de lucre podran invertir-se recursos en la millora del propi servei.
2. Que mentre no es prenen les mesures per la municipalització del Servei es faci una revisió del Plec de condicions conjuntament amb totes les Treballadores Familiars. I no només amb unes representants sindicals que miren pels interessos de les empreses subcontractades.
3. Que posi noves mesures per tal que les empreses que presten el servei a dia d’avui, compleixin el Plec de Condicions aprovat.
4. Volem conèixer com es farà el seguiment per fer complir tots els criteris exposats en el Plec de Condicions i que sigui públic.
Com volem que els usuaris tinguin una millor qualitat de vida quan les condicions laborals de les Treballadores Familiars no son dignes? Aquesta és la nostra realitat, ara us toca a vosaltres decidir si voleu fer accions per solucionar-ho o seguir mirant cap un altre costat com porteu fent tots aquests anys.
