Doncs al subsol dels nostres edificis i carrers, però també en camps a la perifèria de la ciutat. Algunes d’elles excavades arqueològicament, documentades i destruïdes en la construcció de l’autopista, el quart cinturó… o cobertes per edificacions modernes. No
en tenim cap de visitable.
Els romans desembarquen a Empúries l’any 218 aC. A partir de llavors es produeix un procés d’aculturització dels pobladors autòctons, els ibers, que s’introduiran al nou model d’organització i administratiu i el que això comportarà en l’ocupació i explotació del territori. Primer dins la nova província de la Hispània Citerior i més endavant en la Tarraconense.
Sorgiran les “Civitas” i el seu territori depenent dins del qual es formaran les Vil·les, assentaments rurals d’explotació del territori.
No serà fins al segle I dC quan l’emperador Flavi Vespasià inicià el procés de municipalització a Hispania que no tindrem el nostre Municipium Flavium Ègara. Del qual en tenim la informació més gran a l’istme de Sant Pere (actual Seu d’Ègara).
Però avui em vull centrar en les vil·les a l’entorn daquest centre administratiu.
El territori vallesà orogràficament està solcat per rieres i torrents i, per tant, amb terrenys fèrtils per l’explotació agrícola. Precisament un dels punts àlgids d’aquest ininterromput treball del camp serà en el període romà i es mantindrà fins al segle III dC.
El sistema social propicia que els terratinents, encara que molts d’ells visquin a les ciutats, construeixen la pars urbana de les vil·les que és el seu habitatge familiar, habitacions, menjador, els espais d’esbarjo, recepció de convidats, termes. Mentre que la pars rústica, on habiten els treballadors, fonamentalment esclaus, i també els animals, s’especialitza en l’explotació agrícola i industrial, magatzems, corrals, forns, cups…
A l’actual terme municipal de Terrassa, es conserven sota terra moltes d’aquestes vil·les de les quals sovint tan sols es coneixen troballes superficials aïllades. Destacarem aquí les que han estat excavades arqueològicament com són l’Aiguacuït, Can Bosch de Basea, Can Fonollet, els Camps de Can Colomer, Can Bonvilar i Can Jofresa.
L’Aiguacuït, al sud del terme municipal, prop de la riera del Palau i la via que anava cap a Rubí, presenta unes estructures de la seva part residencial del segle I corresponents a un sector termal, amb la piscina d’aigua calenta, l’hipocaust i la sala tèbia, entre altres estances.
Can Bosch de Basea, al sector sud i coneguda també com a Vinya d’en Manel, es varen localitzar i excavar les dependències rústiques dipòsits i espais per la producció i comerç de l’oli i el vi.
A Can Fonollet, prop de la masia actual, es varen localitzar unes estructures molt fragmentades corresponents a uns banys i dos forns de calç. Dels Camps de Can Colomer es varen documentar estructures pertanyents a la part productiva, sitges d’emmagatzematge de gra, tres forns de ceràmica, i també diversos enterraments.
Can Bonvilar ens va llegar la part rústica més extensa de les que coneixem, amb espais d’emmagatzematge, sitges, dòlia…
I finalment Can Jofresa, amb la seva part industrial excavada, tres fons de ceràmica i alguns dipòsits relacionats amb la producció de vi i pendent dexcavació arqueològica la part residencial.
Encara tenim l’oportunitat d’excavar al complet la Vila de Can Jofresa i deixar per la visita i la difusió uns dels testimonis més importants de l’explotació agrícola i industrial al nostre territori. En un espai de propietat municipal tocant el Poliesportiu i molt a prop de la zona d’oci més gran de Terrassa, el Parc Vallés.
