Per viure la fe, amb el Pare Nostre i les Benaurances ja n’hi ha prou”
Aquest és el convincent missatge que em va transmetre l’Ezequiel Sendrós, traspassat rector que va ser de la Parròquia de la Santa Creu a Terrassa i al qual considerava que m’havia netejat el “parabrises” en el relatiu a tot el que concerneix al món de la fe cristiana.
Parlo sols en nom meu, però crec que no erro gaire si penso que no sóc l’ únic que no comprèn la posició de les “Esglésies cristianes” i sobretot de les jerarquies, en el tema de la guerra a Ucraïna.
Jerarquia, i ara parlo de la catòlica, la qual dit sigui de pas, al llarg dels segles ha anat conformant al seu aire i als seus interessos personals, les conviccions morals incloses en el missatge de Jesús de Natzaret.
(Està clar que sempre hi han hagut excepcionals excepcions )
I posats als darrers decennis, s’ha impedit l’acostament al seu si a tantes i tantes persones nascudes en una societat d’arrel cristiana que han anat abandonant perquè els hi grinyolen tantes paraules buides relatives a sexe, pecat, por, infern… i que pel contrari no veuen una valentia de denúncia de les immoralitats – incloses les pròpies – ni de les injustícies dels poderosos envers el poble, el pobre poble, que necessita de referents vàlids i exemplificadors que permetin pensar que val la pena creure profundament en el missatge del Jesús, un missatge d’ AMOR, JUSTICIA i MISERICÒRDIA
Sense parlar de l’excés de “Parafernàlia, Pompa i Boato” inserit a les celebracions, que va tan en contra de la senzillesa del missatge.
I tot això va directament lligat amb el tema de la guerra a Ucraïna – i no sols Ucraïna, és clar, si no a tots els conflictes oberts arreu del mon.
I evidentment sols puc expressar el meu desencís un cop més amb la jerarquia eclesiàstica.
Se que el Papa Francesc ha condemnat fortament la guerra i puc entendre que la diplomàcia vaticana s’ha bellugat, si mes no, crec que no n’hi ha prou.
Que li impedeix a Francesc avisar per arreu que tan si com no agafarà un avió i se’n anirà tan a Moscou com a Kiïv a intentar posar fi al conflicte ?
No el deixaran aterrar? Ho dubto que facin això.
Però es que si cal s’hi va a peu!…o com sigui…
I declarar-se en vaga de fam ell i tot els bisbes i cristians que ho vulguin fer… això no és possible? Jo crec que si.
En una comparativa que entenc adient, vull recordar que en Ghandi en una marxa a peu de més de 300 km, encoratja als seus compatriotes a violar pacíficament el monopoli de distribució de sal que impedia poder fer-se cadascú la seva sal.
I això és el que ha de demostrar l’ Església, que no dubtarem a caminar i pacíficament anar en contra de prejudicis i ajudar a implementar la justicia.
Però és que segons Mateu 5 (13 – 16 ) Jesús ens diu ” Sou la sal de la terra i la llum del mon” …no diu teniu de ser, diu SOU.
Prou motiu per no quedar-nos mirant com si no passés res punyeta!!
I repeteixo, això efectivament val per tots els conflictes oberts arreu però és que aquest comporta uns tics d’ hipocresia occidental que fa pena i deixa veure les vergonyes que també són les de la comunitat religiosa que es diu cristiana.
Potser aquí cal aclarir que en aquest conflicte les responsabilitats – sense entrar en porcentajes – estan repartides, i que hem de reconèixer que s’ha bellugat el vesper de davant la gruta i s’ha aconseguit que l’ós desperti degut a tanta fiblada…altres connotaciones apart.
Ara podem ser malpensats i veure que s’està venent armament antiquat als ucraïnesos i va camí de canviar-se el mapa energètic i polític d’ Europa, a mida d’ EEUU
I si, ja sé que possiblement em direu que cap de les propostes no aconseguirà fer baixar del burro ni a Putin ni a Occident
Si, potser no s’ aconseguirà aturar immediatament la guerra, però a qui s’ha de convencer és als propis cristians, de que nosaltres hem d’ arriscar-nos i donar exemple ….els quals veuen / veiem que no es fa res ….
Em sap greu, però pena i tristor és el que sento.
Una abraçada a tots
Joan Gómez Valls
