En un moment en què les enquestes, i la realitat, ens diuen que l’ús del català al carrer està en retrocés i en una ciutat com Terrassa especialment, és una celebració el que es viurà aquest dissabte al Raval de Montserrat. La Fira del Llibre en Català agafa embranzida en la seva tercera edició i, a part d’haver-se estès per tota la comarca i allargat durant un mes des de principis de setembre, es presenta com a una cita ineludible per tots aquells lletraferits, i lectors en general, que volen conèixer el batec actual dels autors i autores terrassencs, o amb vincles amb la ciutat, i que estaran presents signant els seus llibres en fins a una seixantena. Un Sant Jordi purament egarenc, del que molts altres municipis n’estarien gelosos.
També és curiós que qui ho organitzi sigui una entitat com la Comissió de Llengua i Cultura del Consell de la República de Terrassa. En hores baixes de l’independentisme, en part per baralles dels mateixos artífexs del moviment i sabent que el Consell de la República no ha acabat mai de quallar, és una bona notícia que aquesta comissió i aquest consell local hagin concentrat els seus esforços en coses tan necessàries i bàsiques com la cultura i la llengua. Una manera de tornar a teixir complicitats més enllà de les sigles. El que no treu de tornar a recordar la situació injusta i kafkiana que viu el terrassenc Lluís Puig, en exili des de fa vuit anys, perquè no se li aplica una llei d’amnistia aprovada per una majoria democràtica. A qui fora conseller de Cultura durant els fets del 2017 l’esperem, això sí, en la pròxima Fira del Llibre de l’any que ve.
Aquesta fira és la constatació, per exemple, que a Terrassa hi ha una desena de llibreries obertes, tot i algun tancament recent, i mitja dotzena d’editorials en català. Les botigues de discos ja són una rara avis, però la literatura en paper segueix resistint i no només es troba en la nodrida xarxa de biblioteques local. Que aquesta seixantena d’autors i autores que signaran en tretze parades al Raval durant tot el dissabte ho siguin en català també denota una vitalitat contra marees i tempestes. Un símil que ens serveix per recordar que aquest any l’espai geogràfic convidat de la fira és la literatura valenciana en solidaritat als estranys de la Dana de fa un any que va submergir les llibreries de l’Horta Sud.
A l’atri de l’ajuntament hi haurà, en aquest sentit, una trobada al matí amb els filòlegs i contacontes valencians Vicent Brotons i Jordi Raül per parlar d’un mestre de les rondalles com Enric Valor. En aquest mateix escenari, la periodista Rosa Talamàs conversarà amb l’Antònia Carré-Pons, que ha reconvertit la històrica cansaladeria familiar Cal Carré del carrer Arquimedes en una editorial artesana. Inaugurarà la fira el professor i escriptor Salvador Comellas i Miquel Pujadó hi cantarà textos clàssics catalans.
A la tarima del Mercat de la Independència, abans i després al vespre el col·lectiu Vet Aquí Que reunirà joves i grans per explicar els seus contes. I, entremig, hi ha dos sobretaules d’interès. Una gira entorn la ciència ficció, amb el sabadellenc Roca Efa i els barcelonins Isabel del Rio i Ferran Armengol. Ho organitzen les dues inquietes noies de Frikassa, que volen projectar els relats fantàstics en la nostra llengua. En l’altra sobretaula anunciada com a Terrassencs Fora Vila, hi ha de participar com a autors i autores Sergi Belbel, Jan Grau, Carme Morell i Gisela Pou. A Belbel se’l coneix com a reconegut dramaturg i director teatral, a Grau per les seves recerques del món dels Gegants i Morell i Pou són dues guionistes de famoses sèries de televisió en català que, recentment, han passat al primer pla publicant també novel·les.
Si busquéssim els autors terrassencs de major projecció actualment, hi figurarien és clar Jaume Cabré i Feliu Formosa. Al primer, el cineasta Antoni Verdaguer li acaba de dedicar un dels seus documentals de personatges locals amb el títol La música de les paraules. Homenatge a Jaume Cabré, que es va projectar aquesta setmana al cinema Catalunya. Del segon, es va presentar també aquesta setmana la reedició de Cançoner, el llibre de poesies més aclamat de Formosa del 1976 que recupera la Fundació Torre del Palau afegint-hi com a epíleg un text de la Maria Aurèlia Capmany.
Precisament, Formosa va participar aquests dies en una altra de les nombroses activitats mensuals de la fira a la llibreria Abacus per parlar de la feina dels traductors. Ho feia conjuntament amb un altre d’aquests autors terrassencs de llarg abast com és Vicenç Villatoro. Una literatura és important alhora si li arriben els grans autors, clàssics i contemporanis, traduïts. D’això, Formosa se n’ha fet un fart des de l’alemany. Ell mateix deia que n’ha perdut el compte i que, en algun índex, ha trobat que en són 132.
Villatoro, plenament dedicat a les seves novel·les de les que n’està promocionant la darrera, Polonesa (Proa), remarcava que les adaptacions a una llengua “el que han de fer és conservar l’esperit” i no pas traduir-ho literalment. “Traduir el ritme de la poesia és impossible, s’ha de reinterpretar per a què”, posava com a exemple Villatoro”. Per acabar amb la conclusió que, si la llengua d’origen posem per cas és l’alemany, “s’han de passar els sistemes funcionals de l’alemany als del català perquè el text ha de funcionar per si mateix, te l’has de creure”. Tot un debat sobre les traduccions a escollir, per a llegir o per representar al teatre, que també finalitzava amb una qüestió més prosaica. Formosa revelava que a ell li paguen 15 euros per pàgina traduïda. I Villatoro recordava que t’hi pots passar una hora per cada pàgina. Uns honoraris per sota del mercat de la majoria de professions, que és una raó de més per estimar la literatura i els que s’hi dediquen en la pròpia llengua.
