El passat 27 de novembre, vam escoltar a Terrassa la periodista i escriptora Cristina Fallarás en una conferència que va obrir finestres que feia temps que algunes dones mantenien tancades. Fallarás va saber crear un espai segur on moltes van poder posar veu a experiències silenciades, sentir-se compreses i reconèixer que el dolor que arrosseguen no és una càrrega individual, sinó una ferida compartida.
La seva mirada directa i valenta va posar el focus en la realitat més propera: la violència sexual que pateixen tantes dones en entorns de confiança, de pares, avis, germans, oncles, amics, veïns, etcètera. Una violència que deixa seqüeles profundes, la dissociació, la por, el rebuig a les relacions, el trencament amb la pròpia confiança i que sovint retorna anys després, quan menys t’ho esperes, recordant-te que allò que volies oblidar encara pesa.
La Cristina recorda, que quan una dona trenca el silenci, no només parla per ella. Obre el camí perquè d’altres també ho facin. Perquè quan ens toquen a una, ens toquen a totes. I quan una s’aixeca, moltes altres s’aixequen amb ella.
A Terrassa continuem reforçant circuits d’atenció, creant espais més segurs i impulsant projectes que posen les dones al centre. Sabem que la lluita contra les violències sexuals és col·lectiva: necessita institucions valentes, una ciutadania implicada i la força d’aquestes veus que reclamen justícia i veritat.
Trencar el silenci és un acte de llibertat.
I, juntes, no permetrem que cap dona torni a sentir-se sola.
