Desgraciadament, aquests darrers dies el tren torna a ser protagonista de l’actualitat per les pitjors raons possibles. Des d’aquestes línies vull fer arribar tot el suport i escalf a les víctimes i als familiars dels tràgics accidents ferroviaris d’Adamuz i de Gelida, així com als milers d’usuaris afectats per la greu crisi de Rodalies. Davant d’aquesta situació, no n’hi ha prou amb investigacions: calen decisions polítiques valentes per garantir la seguretat i la qualitat del servei a totes les persones que viatgen cada dia per anar a treballar o a estudiar.
Més enllà de les causes tècniques que determinin les investigacions, cal parlar d’un model fallit. Una part fonamental de la responsabilitat recau en la pulsió privatitzadora i en la liberalització d’un servei que hauria de ser cent per cent públic. Quan el benefici econòmic passa per davant del servei social, la seguretat i el manteniment en surten inevitablement perjudicats. Això ho saben bé els treballadors i treballadores del sector, que any rere any reclamen més plantilla, inversió i planificació sense obtenir resposta.
La manca crònica d’inversions per part d’Adif, Renfe i dels successius governs ha portat Rodalies a una situació límit. Ens trobem davant l’únic sistema de transport públic a Catalunya que perd usuaris mentre la resta en guanyen. No és una casualitat, sinó el resultat d’una desinversió sistemàtica que acaba castigant, un cop més, la classe treballadora i els territoris.
Cal un veritable pla de rescat de Rodalies. Cal garantir una gestió pública directa i establir un pla d’inversions estable que modernitzi la infraestructura, millori la freqüència dels trens i en reforci la seguretat. Apostar pel ferrocarril és apostar per una transició ecològica justa, basada en el transport col·lectiu i descarbonitzat com a alternativa real al vehicle privat.
El tren és, a més, un instrument clau de cohesió territorial i d’igualtat d’oportunitats. Del seu bon funcionament en depenen la mobilitat quotidiana, l’accés al treball, a l’educació i als serveis públics. Quan el tren falla, Terrassa, com tantes altres ciutats, se’n ressent directament. Per això, el proper 7 de febrer, entitats d’usuaris del transport públic, sindicats i organitzacions socials convoquen una manifestació de país a Barcelona. Cal dir prou i exigir un transport públic de qualitat i un servei ferroviari que funcioni amb garanties.
A Terrassa no ens podem permetre quedar-nos de braços plegats. Necessitem un projecte de Rodalies amb finançament suficient que no només freni el deteriorament actual, sinó que permeti ampliar el servei i adaptar-lo a la realitat urbana del segle XXI. Més enllà de la polèmica arran de les declaracions de l’alcalde —que posteriorment s’ha vist que no eren del tot correctes—, l’estació de Terrassa Oest és una infraestructura irrenunciable. És una necessitat històrica per als barris de ponent i una aposta clara per una mobilitat sostenible i justa a la nostra ciutat.
Volem trens segurs, públics i de proximitat. Perquè el futur no es construeix amb discursos, sinó amb inversions, planificació i serveis pensats per a la majoria social. Pel bé comú i pel dret a moure’s amb dignitat.
Ivan Martos
Responsable d’acció política d’Esquerra Unida Terrassa
