MónTerrassa
Terrassa també és gitana i cal parlar de l’antigitanisme

Intervenció de Francisco Santiago Pastor, president de Restauración Ministerios Ebenezer Terrassa al ple municipal extraordinari dedicat a l’estat de la ciutat, i on va parlar de la població gitana.

Vull aprofitar ser aquí per donar les gràcies a tots els partits polítics per deixar-nos expressar-nos com a entitat i felicitar la nostra sindica Isabel Marqués. Estic orgullós de ser tarrasenc. Millorar Terrassa en diferents aspectes parlava el senyor alcalde. És una cosa preciosa, bonica. I tot es pot millorar. Parlar del poble gitano i la seva lluita per la igualtat de drets és una cosa que durant moltíssim temps portem fent. Igual que el poble català ha lluitat per la seva història, igual que altres pobles poden lluitar pern la seva història.

Humilment, els demano compressió. Jo intentaré defensar la nostra història. Perquè vostès han de saber que també sóc europeu, sóc espanyol, sóc català i amb molt d’orgull sóc gitano. “Sastipen Tali”, que significa salut i llibertat. Cal parlar de l’antigitanisme. Hem de denunciar públicament que continua sent una realitat molt arrelada a la societat espanyola i també a la resta d’Europa.

És important parlar del antigitanisme, perquè és l’única forma de visibilitzar, analitzar, promoure solucions a un racisme específic, el que es tradueix en tota mena de discriminació, discurs d’odi i delicte d’odi cap a un grup de població que és la comunitat gitana.

Segons el consell europeu, hi ha 800.000 mil gitanos a Espanya, 90.000 a Catalunya, 10.000 a Sabadell, a Terrassa potser una mica menys, però intentem ser millors. Vull dir-vos que la meva família té 110 persones. Som 10 germans, la Família Santiago. Ens sentim acaronats per aquest govern.

El poble gitano, que porta 600 anys a Espanya. On primer va arribar va ser a Catalunya i el primer salconduit va ser escrit en català. Va ser el dia 26/11/1415. Alfons V, que en aquell moment era duc de Girona i més tard fou el rei d’Aragó, va fer una carta de recomanació escrita en català. El salconduit signat per Alfonso V representa una de les proves documentals sobre la presència de persones gitanes a Europa.

Des de la seva arribada, fa 600 anys, el poble gitano ha patit una història molt dura

Persecució:

1. 30 juliol de 1749, la gran batuda antigitana

  1. Esclavatge: 1864, on es venien lots d’esclaus gitanos al Monestir de Sant Elias.
  2. Genocidi: 1944, durant la II Guerra Mundial van matar més de mig milió de gitanos van ser assassinats al camp de concentració. També el 1943 van ser afusellats 18.000 gitanos als boscos de Bolonya i als nens petits se’ls va destrossar el cap contra els troncs dels arbres per estalviar-se la munició.
  3. Racisme: més de 250 lleis des dels Reis Catòlics discriminant a la Comunitat Gitana.
  4. Desigualtat social: l’any 2010, any europeu per a la lluita contra la pobresa i exclusió social, ja es va denunciar que els gitanos i gitanos són un dels grups més copejats a causa de la situació de exclusió social.

A les darreres dècades s’ha produït una sensible millora en les condicions de vida del poble gitano:

  1. Gràcies principalment als esforços de les administracions públiques
  2. Especialment, per part del poble gitano i mitjançant associacions i la societat civil. Aquests esforços han permès un accés als sistemes de protecció social:
  3. Habitatge públic
  4. Sistema de Salut
  5. Sistema dEducació
    Però malgrat tots aquests esforços, la situació de la població gitana continua sent socialment i educativament molt alarmant, ja que una bona part continua constituint un dels grups més vulnerables i amb més riscos d’exclusió social i econòmica de Catalunya i Europa, a més de ser víctimes freqüents de pràctiques discriminatòries que impedeixen el seu accés a béns i serveis en igualtat de condicions que la resta dels ciutadans catalans. L’article 14 de la nostra Carta Magna, és a dir, de la Constitució Espanyola, estableix el respecte que tots els espanyols som iguals davant la llei sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

La gran batuda del 1749 va passar desapercebuda durant 200 anys fins que l’historiador Antonio Gómez Alfaro va recuperar aquest episodi als anys 90 veient l’escassa veu institucional que han tingut els gitanos fins ara: ajudeu-nos a aixecar la nostra veu i visibilitzar la nostra situació de discriminació que impedeix el nostre accés a una societat en què nosaltres també podem aportar per al benefici de tot el món. Vull dir amb el permís de l’alcalde i amb tots els partits polítics. Terrassa també és gitana

M’agradaria saber si aquest equip de govern té prevista alguna acció per poder avançar en la millora d’aquesta lamentable situació que porta el poble gitano durant moltíssims anys i per continuar lluitant i defensant els nostres valors i cultura del nostre poble gitano. Que Déu us beneeixi molt, Sastipen Tali.


Nou comentari

Comparteix