Aquest dilluns dia 16 vam constituir el Consell Municipal per la Llengua Catalana en un acte solemne a la sala d’actes de la Casa de l’Esport, amb la presència del conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Vila. Un bon nombre d’entitats terrassenques i pràcticament tots els grups municipals han volgut formar part d’aquest nou òrgan, que neix amb l’objectiu principal de fomentar l’ús del català i garantir la seva presència en la vida quotidiana dels terrassencs.
La creació d’aquest consell respon a una necessitat urgent: la revitalització del català en un context en què, malauradament, notem un retrocés en el seu ús. Les dades de l’Índex Ofercat, que es van presentar el dijous 18, ens constaten aquest retrocés, una radiografia clara de la situació actual. L’Ofercat mesura la presència del català en diversos àmbits, com són el comerç i l’hostaleria, a través de veure com tenen la retolació o la llengua d’entrada a l’establiment. i ens ofereix una base sòlida per dissenyar estratègies efectives.
El Consell Municipal per la Llengua no volem que sigui només un espai de debat, sinó una eina útil i activa per impulsar iniciatives concretes. Treballarem en estreta col·laboració amb associacions, entitats culturals i educatives, i altres institucions per coordinar esforços i maximitzar l’impacte de les accions que duem a terme.
A més, el consell tindrà la missió de monitorar l’eficàcia de les mateixes iniciatives, adaptant-les segons les necessitats i els resultats obtinguts. Volem assegurar-nos que cada acció tingui un impacte positiu i tangible en la promoció del català.
La llengua catalana és un tresor que hem de preservar i potenciar. Amb la creació del Consell Municipal per la Llengua, Terrassa fa un pas ferm per garantir que el català continuï sent una llengua viva i present en tots els àmbits de la nostra societat.
Convido a tots els terrassencs a participar activament en aquest projecte, perquè només amb la implicació de tots aconseguirem que el català sigui una llengua útil, i l’eina de cohesió social que ha estat sempre i ha de continuar sent.
