El passat mes de setembre vam intentar oferir part de la terminologia que s’acostuma a fer servir en el món Flamenc. La darrera paraula va ser “entonar”, que ve a ser el nivell de precisió amb el que es diu un cant. Doncs tot i la dificultat intentarem oferir una traducció correcta de tot allò que es pugui fer. Si a algú li ve al cap una terminologia en català més adient li agrairia la seva aportació, estem obrint camí. Prosseguim.
Folklore: Segons el professor de la UCA (Universitat de Cadis) Faustino Núñez, musicòleg, els elements que defineixen a una música com a folklore d’una comunitat concreta són: que aquesta sigui anònima, espontània, antiga, funcional i empírica. Al ser els cants flamencs generalment d’autor, ben preparats, relativament moderns i assajats, no poden considerar-se folklore.
Manxa (Fuelle): Capacitat pulmonar d’un cantaor o cantaora.
Aclamar o Jalear: Exclamacions que es realitzen amb la finalitat d’animar qui executa un Cant; o un toc de guitarra ¡¡ole!!, ¡¡azúcar!!, ¡¡castaña!!, ¡¡bien!!, etc.
Jondura: Conjunt de formes de dir uns cants emanats des del més profund de qui els interpreta, constitueix la mida del dolor. Es diu que “cante jondo” és un cant plorat.
Macho: Terços* que s’incorporen al final de certs cantes per rematar-los o finalitzar-los.
*Nota aclaridora: dins l’argot flamenc un terç és un vers, un cos de cant és el que coneixem com estrofa, és a dir un conjunt de versos o terços conformen una estrofa o cos, un conjunt de cossos conforma Melisma. Es produeix quan qui executa el cant aplica diverses notes musicals sobre una mateixa síl·laba d’un terç amb la finalitat d’enriquir el propi cos del cant.
Picada seca de mans (palmells): Les realitzades amb les mans quasi obertes fen percussionar els dits d’una mà contra el vuit de l’altra mà. El seu so és molt apropiat per marcar el compàs en diferents pals de compás com ho són la Bulería i el Tango, un cant que es pot interpretar a diferents estils o pals segons la seva mètrica.
Flamenc entre d’altres, en les cantinyes també resulta enriquidor aquest tipus de picada seca de mans.
Picada sorda de mans: es fan amb les mans lleugerament buides pressionant ambdós buits l’un contra l’altre, es produeix un so de menor volum resultant un acompanyament molt adient per exemple en el Fandango per Bulería.
Com podeu veure gaudir el flamenc és possible si es coneix quelcom més, de la mateixa manera que és important entrar al Flamenc per la porta correcta per evitar confusions entre els sons aflamencats, el Flamenc i el Cante Jondo. Per cert, el dissabte dia deu de juny es disputarà la final del trenta-vuitè concurs Nacional de Cante Jondo de La Llagosta, una excel·lent ocasió per sortir de dubtes.
