Sí, el responsable de la primera pel·lícula rodada a Terrassa és també un dels autors de la primera producció de dibuixos animats feta a Catalunya de la què tenim constància.
L’any 1915, Joan Solà Mestres, amb la col·laboració del seu soci Alfred Fontanals, va estrenar “El apache de Londres”, una pel·lícula d’animació de sis minuts de durada la qual poca cosa més sabem més enllà del títol, perquè com moltes altres produccions d’aquella època, sembla perduda per sempre més.
És ben cert que el fet que no s’hagi conservat una part important de la seva obra dificulta l’adequada valoració dels pioners del cinema a casa nostra i, singularment, de Joan Solà Mestres, gairebé oblidat a Terrassa, la seva ciutat.
Però, gràcies a la tasca d’historiadors i investigadors, s’han anat recuperant dades que ajuden a comprendre com va ser aquella etapa inicial en la qual l’entusiasme i la creativitat havien de compensar la manca de recursos i d’experiència.
Pel que fa al cineasta terrassenc, no sabem si va reincidir en el camp dels dibuixos animats, però sí que va desenvolupar una intensa activitat com a director, productor i director de fotografia. Recordem que el 23 de gener de 1908 havia estrenat al Teatre del Retiro la pel·lícula sobre la desfilada del dia de Sant Antoni Abat a Terrassa que va rodar amb la col·laboració d’en Josepet dels Campos, responsable del local i avi matern de la seva esposa, la pintora Teresa Domingo. Poc després d’aquella primera experiència, Solà Mestres va ser contractat com a corresponsal de la productora francesa Pathé, feina que no l’impedia emprendre altres projectes més personals.
Per exemple, aprofitant els darrers treballs de construcció del Mercat de la Independència, va rodar una pel·lícula còmica protagonitzada per en Canela, el xerraire del Teatre del Retiro. L’argument començava amb un bromista que passava sota l’escala d’un operari que enganxava un cartell a la paret i fingia ensopegar amb ella, provocant la caiguda del treballador i les seves eines; això desencadenava una persecució a la qual s’hi anaven afegint cada cop més persones, aprofitant la sortida del obrers del Vapor Aymerich, Amat i Jover.
Abans del final d’aquell any de 1908, Joan Solà Mestres es va associar amb Martí Alegre i Puig i Rafael Folch i Capdevila per fundar la primera productora cinematogràfica amb seu a Terrassa, denominada Solà, Alegre y Cia. encara que, per error, en molts papers figurava com Solà, Mestres y Compa.
Aquesta empresa va produir alguns reportatges cinematogràfics, com “Els nois de l’Agrupació”, “L’esquadra anglesa” o “El Tibidabo”, que van ser distribuïts per Lluís Graner, propietari de la Sala Mercè, de Barcelona; Adolfo Croce, de Milà; Cinema Fix, de París, i l’industrial terrassenc Antoni Badrinas, que en aquells moments era a Alemanya.
Encara que aquella productora no va superar el sis mesos d’existència, Solà Mestres va seguir treballant per a la Pathé i va arribar a ser director del seu noticiari. Allà va conèixer l’Alfred Fontanals, que era l’encarregat del laboratori i amb qui va estar associat a partir d’aquell moment.
Quan, l’any 1914, va deixar la Pathé, va ser director de fotografia de “La Festa del Blat”, de Josep de Togores, i va fundar l’efímera companyia Solà y Peña, on va treballar amb l’actor i director sabadellenc Domènec Ceret. Aquell mateix any, Solà i Fontanals foren contractats per la Barcinógrafo per a treballar a les pel·lícules d’Adrià Gual, renovador del teatre català d’aquella època.
Després de treballar com a director de fotografia en tres pel·lícules de Joan Maria Codina per a Condal Films, Joan Solà Mestres va constituir el 1915 la Studio Films amb el seu soci Alfred Fontanals. Romà Solà Mestres, germà de Joan, fou el gerent del departament de lloguer de pel·lícules, càrrec que ja havia exercit a la Hispano Films entre 1912 i 1917.
A més de pel·lícules de ficció i documentals, la nova empresa produïa el noticiari cinematogràfic “Revista Studio”, del qual Joan Solà Mestres va dirigir més de cinquanta números entre 1918 i 1920.
La filmografia coneguda de Joan Solà Mestres comprèn més de vuitanta títols, sovint pel·lícules de curta durada, com era habitual en aquells anys. La majoria d’aquestes produccions no es conserva i només en sabem d’elles per referències diverses.
