Fa molts anys que sento la remor que la guardiola de les pensions fa figa. Amb la qual cosa, els jubilats sovint tenim la por a flor de pell. Convé esbombar, a tort i a dret, que fou el govern del “pepero” Mariano Rajoy qui la buidà: entre 2011 i 2021, el cabal dinerari va estimbar-lo (des dels 66.000 milions d ́euros a només 2.000). De fa gairebé una trentena d ́anys, la majoria d ́entitats bancàries ha optat per avançar l ́abonament de pensions a llurs clients amb data- dia 25 del mes anterior. Avui correspon una de les dues pagues extres del sistema i són molts els qui ho esperen amb candeletes. Si més no perquè la inflacció està desbocada, gràcies a la mala gestió econòmica del govern. Feia tres dècades que no és treballava amb un IPC superior a a la taxa del 5%… Tant és així que alguna vegada s ́ha fet córrer, fins i tot, l ́ensurt de plantejar-se esquilmar ambdós abonaments. Quins pebrots !

No fa massa setmanes, el ministre del ram (José Luis Escrivà) es va
ficar als esbarzers d ́un rebuig generalitzat de tots els treballadors.
Emprenyat fins i tot amb algun periodista que li criticava la base nul·la
dels seus raonaments, va perdre la compostura. On s ́és vist que el
càlcul de la pensió de jubilació –allargat als 35 anys– pugui mantenir
els topalls actuals sense cap tipus de quitació ? No som tan babaus,
àdhuc essent de la branca de lletres que no pas de ciències. Au va !
Ja se ́n pot anar a fangar. El president Sánchez entenc que hauria fet
bé fulminant-lo del càrrec., ipso facto.


Encara sort que la inventiva popular li posa un bocí de sornegueria i
fa per positivitzar les coses dessota un prisma positiu. És per això
que cada dia 25 són molts els qui, sorneguerament, addueixen que
el full del calendari correspon al sant inventat del títol. D ́una o altra
manera, ve essent hora d ́enfilar una retallada monumental pel que
fa a emoluments de la classe política del país. Per a situar un sol
exemple, com és possible –quan tot és tan desgavellat– que es
mantingui el pagament mensual de 2.000 euros-extra als
parlamentaris del Congrés i Senat (exempts d ́impostos) per a cobrir
despeses inherents al càrrec i a un desplaçament sovint fictici ? La
xifra global ultrapassa els 8.750.000 €. Que “Sant Pagarín” ens ajudi!
No essent així, des de la premsa, anirem fent de paparres… I, si els
cou, doncs que es gratin. És un problema de solidaritat. O no?


…………………………………………………………Josep Ballbè i Urrit.

Nou comentari