Els terrassencs vivim amb inquietud el degoteig de tancaments de botigues de llarguíssim recorregut, unes desaparicions que estan canviant la fesomia dels carrers de la ciutat, destruint un paisatge econòmic i social que amenaça amb despersonalitzar -i, per tant, estandaritzar- el caràcter d’una ciutat que coneixem, però que ja no reconeixem del tot. No estem parlant de comerços qualsevol, estan abaixant la persiana botigues canòniques com la papereria Gusi -emblemàtica en articles de festa, bromes, disfresses i regals-, les fleques Torres -amb botigues als carrers Bartrina, Ample, Puig Novell i del Nord-, la botiga de música Casa Farràs -una icona al nivell de l’antiga llibreria Grau- i el Forn de la Rasa, potser el més emblemàtic dels que quedaven a la ciutat.
No és un fenomen nou, ni exclusiu de Terrassa. Però s’ha de combatre igualment si és que es vol una ciutat amable, amb llums als aparadors, que convidi a fer una passejada i aturar-se sense pressa. Una ciutat en la qual tothom sàpiga on trobar consell especialitzat i de confiança, on comprar tingui la garantia de dècades -i generacions- de professionals honestos i de proximitat. El comerç terrassenc sempre ha estat això, i la prova és que, majoritàriament, encara resisteix.
Una ciutat en la qual tothom sàpiga on trobar consell especialitzat i de confiança, on comprar tingui la garantia de dècades
Per això hem de fer més fàcil la vida dels comerciants. Les institucions han d’ajudar -la campanya “Terrassa val molt” s’ha de repetir i incrementar de valor-, hem de digitalitzar l’oferta, calen campanyes intenses de sensibilització i és vital assegurar el relleu generacional o la represa del negoci per part dels propis treballadors. Els lloguers s’han de racionalitzar i hi ha d’haver ajudes específiques per als comerços més antics i emblemàtics. No cal inventar res, un viatge a París és suficient.
Tots aquests recursos s’han de planificar i prioritzar. Ja no salvarem el Gusi o Casa Farràs, però és una responsabilitat col·lectiva preservar el patrimoni comercial que queda i que -encara- defineix Terrassa i els seus carrers.
