El Terrassa ha caigut eliminat de la Copa del Rei davant el Real Unión de Irún de la forma més cruel possible, amb una greu errada arbitral que ha decantat la balança a favor de l’equip basc.
Una errada absolutament incomprensible que ha trencat totes les il·lusions de molts aficionats i que arriba justament quan el Terrassa estava en el seu millor moment del partit.
L’equip local ha aconseguit batre a Ortega en una jugada on hi havia dues pilotes a dintre de l’àrea. Una segona pilota ha entrat dintre del terreny de joc i s’ha passejat per l’àrea defensada pel Terrassa, per davant de jugadors locals, visitants i fins i tot del mateix àrbitre, que de forma totalment inversemblant ha decidit no aturar el joc.
Al futbol com a molts altres esports perdre forma part del joc, però no es pot permetre que una sola persona amb una decisió atípica decideixi un partit d’aquesta manera.
Els arbitres són al terreny de joc per fer complir la normativa, i la normativa és clara: Si hi ha dues pilotes al terreny de joc que interfereixin en una mateixa jugada, el joc s’ha d’aturar immediatament.
Un penal, un fora de joc, una falta i moltes altres accions similars, és l’àrbitre qui té el poder d’interpretar la jugada i decidir el que ha de xiular, però en aquest cas no hi ha res a interpretar, només cal aplicar una normativa.
Es més, diferents jugadors locals i visitants quan ha entrat la segona pilota al camp han perdut de vista per segons la pilota principal, la jugada ha acabat sent totalment rocambolesca i amb
un gol en contra totalment immerescut.
Ja n’hi ha prou d’aguantar arbitratges injustos partir rere partit, en unes categories que teòricament haurien de ser molt més properes al futbol professional.
El Terrassa no pot callar davant tantes injustícies, però l’ha d’avui ja ha sobrepassat qualsevol límit. Acceptem arbitratges injustos cada setmana com a locals, però avui no tocava aquesta injustícia, en un partit on hi havia tant en joc per un club humil com és una participació en la Copa del Rei davant un equip de Primera Divisió.
La RFEF s’omple la boca cada any amb la intenció de professionalitzar el futbol, posen una sèrie de requisits per a equips de 1RFEF i 2RFEF per poder participar en aquestes categories: pressupostos econòmicament elevats, la gespa, capacitat dels camps per rebre grans quantitats d’aficionats, etc. La realitat és que els primers que no són professionals són ells mateixos com a federació amb arbitratges d’un nivell tan baix.
Tot i que el Terrassa llenci una reclamació formal a la federació pels fets succeïts avui al Stadium Gal, aquí ja no hi ha res a fer, la reclamació no tindrà cap efecte i casos com el d’avui continuaran embrutant la imatge d’aquest esport que a vegades pot arribar a ser totalment injust i frustrant.Ara toca centrar-se en la lliga i passar pàgina ràpidament d’aquest partit, un partit on el Terrassa ha donat la cara però una persona s’ha encarregat de transformar el somni en un malson.
