Alguna vegada hem pogut sentir a dir que el flamenc pot agradar o pot no agradar, hi ha qui defensa el fet que qui no li agrada el Flamenc és per què no ho ha escoltat prou, també hi ha qui afirma gratuïtament que el Flamenc senzillament no li agrada, jo crec que és perquè ho associa a justament al que no és el Flamenc. Aquests darrers “opinadors” no són conscients que poden tenir una idea distorsionada de la realitat construint una barrera davant la galàxia musical incomparable del Flamenc. Sens dubte cada galàxia musical té la seva casuística, hi ha coses que no es poden comparar amb res. Qui intenta comparar amb l’ànim de provocar confrontació es presta al populisme dels partits que no tenen res a aportar ni a l’economia productiva ni a la pau social. Sens dubte aquesta posició de tipus barrera o “tapia” és producte de la desinformació. De tota manera caldria matisar les dues primeres postures.
Sempre he considerat que dependrà molt de la porta que escollim per accedir al coneixement de la realitat del tema, res de nou perquè això passa amb tot, resulta molt enriquidor apropar-se a noves realitats amb sentit crític constructiu i lliure de tota mena de condicionaments i amb ganes d’aprendre, millor viure les coses en primera persona, diferents persones poden tenir diferents percepcions d’una mateixa cosa.
Vam comentar que dins de l’univers de la música el Flamenc constitueix una galàxia més, i els cantes un autèntic cosmos entenent-lo com un sistema ordenat. Doncs partim d’aquest punt, els cantes també tenen un ordre. A qui vulgui anar una més enllà recomanaria la visita de la web “flamencopolis.com” del professor Faustino Nuñez de la UCA (Universitat de Cadis). De tota manera continuem pel nostre camí, els estils Flamencs són uns quants i si algú pregunta quants cantes existeixen, sense voler formular la pregunta del milió, només anant al món del cante per Fandango ja comencem a observar subdivisions: el Fandango abandolao, el Fandango Minero, el Fandango de Huelva, de fet de tots els anomenats cantes de Llevant (cantes de Levante) tenen l’estructura literària del Fandango, però tot això ja anirà sortint al llarg de les properes publicacions, agafem el tema amb calma i seny.
Els cantes han anat evolucionant fins a arribar als cants flamencs, tal com avui els coneixem. Per la persona que mai ha escoltat el cant Flamenc “in situ” no és el mateix començar per una Seguiriya, el cant de la pena el dolor i la mort, o una Taranta, que exposa la penúria de la mina. No té la mateixa sensació d’alegria que experimentaria quan escoltes uns cantes per Cantinyes (Cantiñas) o uns Tanguillos de Cadis, per posar uns exemples. Després tenim el fet que el cante estigui ben interpretat, sens dubte l’entorn també té molt a veure en la percepció inicial que una persona tingui la primera vegada que assisteix a una sessió Flamenca, si els cantes estan presentats amb rigor i coneixement us ben asseguro que el Flamenc atrapa del tot, és quan la situació, el cant, el toc i la lírica creen les condicions òptimes que donen pas al “Duende Flamenc”. Doncs ja hi som, què és l’anomena’t “duende flamenco”?, segons Goethe (Frankfurt 1749 – Weimar 1832) el Duende és un poder misterios que tots senten i cap filòsof explica.
Aquest mes de Maig tindreu l’oportunitat d’assistir al XXXVII concurs de Cante Jondo “Ciudad de La Llagosta”, que tindrà lloc els divendres 6, 13, 20 i 27 de maig a les 21h. Quatre preliminars que es realitzaran en el Centre Cultural de la Plaça Siso Pons de la Ciutat de La Llagosta, l’entrada és de franc. Es tracta d’una excel·lent oportunitat de conèixer una part dels diferents estils de cantes. Dins de cada un dels tres grups de cantes plantejats pel jurat, cada cantaor escollirà un, per tant, cada participant dirà (cantarà) tres estils (palos). La final serà el dissabte 11 de Juny, no us ho perdeu.
Dins el concurs no serà el cas, però si mai assistiu a un recital Flamenc per primera vegada, demaneu cantes de compàs, tot i que és el cantaor qui ha de decidir els seus cantes en virtut del seu estat anímic. A casa nostra teniu l’oportunitat gaudir del Flamenc Clàssic cada cap de setmana a la seu de Flamencologia, per tant, si veniu aprofiteu quan el cantaor us pregunti (cosa poc probable) què us agradaria escoltar.
ACA Famencologia
