La Terrassa literària ha tingut molta sort: han vingut a viure i arrelar-se a la nostra ciutat grans autors nascuts a fora: Jaume Cabré, Feliu Formosa, Agustí Bartra, Anna Murià… Més enllà d’un cert atzar, alguna virtut deu tenir la nostra ciutat que hagi estat capaç no tnt sols d’atreure’ls, sinó també de retenir-los. Alguna cosa positiva els devem haver ofert. Però el que és segur és que ells ens n’han dut moltes, de coses positives. Tot i que l’ofici de l’escriptura és en bona part solitari i individual, tots ells han vivificat la vida cultural terrassenca d’una manera molt més que notable. Jaume Cabré i Feliu Formosa en bona part gràcies a la seva feina pedagògica. Agustí Bartra i Anna Murià a través de la immensa generositat amb la que rebien als joves escriptors o lectors a la casa del carrer d’Avinyó, que alguns recordem amb agraïment i nostàlgia.
Entre totes aquestes immigracions literàries, totes esplèndides per a nosaltres, la de l’Agustí Bartra té una característica especial, que agafa una importància destacable precisament en aquests moments. L’arribada d’Agustí Bartra, com la de l’Anna Murià, no respon a un desplaçament laboral o familiar, sinó que té a veure amb un esdeveniment vitalment i literàriament tan important com és el retorn de l’exili. Agustí Bartra i Anna Murià tornen, de Mèxic estant, i resulta que el lloc del seu retorn és Terrassa. I en la mesura que l’exili i el retorn dins de l’obra de Bartra són molt més que una peripècia biogràfica, un fet de la vida privada, i tenen transcendència política i poètica, el fet de retornar precisament a Terrassa situa a la nostra ciutat dintre d’una cosmogonia literària, dintre d’una mitificació en el millor sentit de la paraules: perquè per a Bartra, com per a Eliot o per a Pavese, la literatura és cosina germana del mite. L’exili i el retorn són eixos temàtics de la poesia d’Agustí Bartra i prenen en aquest poesia consistència de mite i de matèria poètica, metàfores de la naturalesa humana. No és gens estrany que Bartra dediqués un dels seus textos més bells al mite d’Odisseu, aquell que se’n va, roda pel món i acaba tornant a la seva Ítaca, ple d’aventures i ple de coneixences com va escriure Kavafis.
Aquest vincle poètic entre Bartra i Terrassa, que va més enllà del lloc de residència, pren actualitat màxima perquè Adia Edicions acaba de publicar la versió completa, que incorpora els fragment negat per la censura franquista, dels “Poemes del retorn”. Ha estat a cura de ‘edició i hi ha fet un epíleg extraordinari Sam Abrams, crític i poeta, recercador i professor, probablement (o sense el probablement) el millor coneixedor de l’obra de Bartra. Aquest llibre extraordinari beu de l’experiència personal de l‘exili i del retorn, que ha estat escrit en bona part a Terrassa després d’haver tornat, que acompanya la maleta amb la que el nou Odisseu torna a casa (però a una casa que ja no és com la que havia deixat enrere), però que beu també del més destacat de la poesia moderna escrita en qualsevol llengua, amb els cims de la modernitat que poden representar Eliot, Maragall, Juan Ramon Jiménez, Hölderlin o Rilke. Gràcies a això, és un llibre que renova fins a les arrels la poesia patriòtica catalana i probablement (o altra vegada sense el probablement) n’és la seva expressió moderna més destacada. Sabent que el retorn a l’exili, amb les seves emocions i amb les seves decepcions, amb els canvis i les exaltacions, no posa fi al viatge vital, sinó que en forma part essencial.
Aquest dimecres, a la Casa Alegre de Sagrera, aquest Bartra poètic tornarà a Terrassa a través de la presentació del llibre que en farà el mateix Sam Abrams. Un acte significatiu, el retorn d’un retorn, i que a més és l’ocasió de manifestar des de Terrassa l’agraïment a una obra que no tant sols situa la ciutat en la cosmogonia literària, sinó que fa que en aquest cicle etern dels exilis i dels retorns Terrassa esdevingui una nova Ítaca.
