La Masia Freixa és la joia de la corona del patrimoni egarenc. Amb permís del Vapor Aymerich, Amat i Jover. I ja que m’hi poso, de la Torre del Palau i del Castell Cartoixa. No penseu pas que m’oblido de la Seu d’Ègara. Si ho comparem amb el futbol, la Masia Freixa seria Messi i les Esglésies de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, Maradona. Mai he entès com algú posa al mateix sac a Cristiano Ronaldo. Però això ja són figues d’un altre paner.
Torno a la Masia, ara que ens la deixen neta i polida com una patena. Una inversió que fa fredat. Tot i que li calia un repàs, allò que a casa se’n diu fer dissabte. La seva arquitectura és extraordinària, i, a parer meu, res ha d’envejar a les obres de Gaudí o dels grans mestres modernistes. Trec del sac la Sagrada Família, obra amb que no es pot competir.
L’edifici majestuós que s’aixeca al Parc de Sant Jordi de Terrassa llueix amb sol, pluja, neu, vent, a l’estiu, a la tardor, a l’hivern, a la primavera, de dia, de nit, de bon matí, a la vesprada… Fes una foto que segur que en sortirà una imatge única. No cal dir que la Masia m’agrada. Molt. I la venc a qualsevol amic o conegut que fora. Si se’m permet la llicència, al·lucino cogombrets amb el que tenim. I la gent de fora resta estirada quan veu aquesta joia.
Som-hi.
Perquè repunyetes no fem les coses ben fetes? Què vull dir? Que no som capaços de potenciar encara més el nostre patrimoni.
Què demano? Un canvi urbanístic. Una actuació que permeti una nova perspectiva de la Masia des del carrer de Volta. I això significa replantejar de dalt a baix la plaça de Freixa i Argemí. L’hem de netejar d’arbres, arbustos, plantes i flors, cotxes i altres estris. Cal una plaça diàfana, neta, que ens deixi gaudir des de tots els angles possibles haguts i per haver. Jo és que em carregaria, fins i tot, les dues palmeres que emmarquen el minaret. Sense manies.
Un incís: evidentment que els veïns tindrien accés als aparcaments.
Però Freixa i Argemí ha de ser uns plaça d’un únic nivell que ens elevi encara més el valor de la Masia. Ara hi ha massa elements que ens amaguen una visió sencera. Entre d’altres, uns contenidors que crec que de modernistes en tenen poc
