Aquest febrer no ha complert la dita que sempre l’encapçala: “Si la Candelera riu, l’hivern és viu. Si la Candelera plora, l’hivern és fora2. Aquest febrer no ha sigut gens detallista: vaga de docents (dia 11) i de metges (dia 20), i el banyolí Oriol Cardona s’ha penjat només una medalla d’or (dia 19), no dues, que és el que es mereixia.
Quina podria ser, doncs, la paraula del mes de febrer: injustícia o candelera?
No crec que la paraula del mes sigui candelera (dia 2). Quaranta dies després de néixer, es va presentar Jesús al temple de Jerusalem. L’efemèride cau cada any el mateix dia… Ens hauríem d’obrir a l’actualitat i buscar una paraula més escaient.
L’èxit de la terrassenca Berta Abellan en el trial indoor (dia 8) i de Queralt Castellet en el surf de neu (dia 11) van precedir que la loteria caigués a Terrassa (dia 12): 30.000 euros un dècim, 300.000 euros el número. I la meva cosina Mercè Paloma ja té sis Gaudí (dia 8). No ha estat, doncs, un febrer tan canalla.
L’adjectiu canalla,ben mirat, té números per pujar al podi: “l’estat de Rodalies, lamentable” (dia 3) i a Ucraïna ja fa quatre anys exactes que dura la guerra (dia 24). Va tornar a la feina el president (dia 16), més prim i amb la motxilla penjada a l’esquena, el mateix dia que Polònia va celebrar vint anys d’humor… canalla. Visca el Mas style.
Aquest febrer ens ha portat un vent extrem que va tombar arbres i fanals (dia 12), quan ja veníem de les pluges de la borrasca Leonardo (dia 5) i dels estralls de la borrasca Marta (dia 7), superiors als efectes del Nils, l’Oriana i el Pedro. Tota aquesta trepa ens ha visitat sense treva i ens ha deixat unes quantes paraules de record. Però no. Seria massa fàcil donar el protagonisme al temps (cada dia).
A Terrassa vam començar el febrer amb la 26a Mitja Marató (dia 1) i a la Lliga es va xiular un altre penal a favor del Madrid (també el dia 1): la primera pena màxima de les que s’han anat succeint cada setmana. El Madrid perd sempre que no l’afavoreixin amb un penal o dos.
Han destacat tres dies mundials, el Dia Mundial contra el Càncer (dia 4), el Dia Mundial de la Ràdio (dia 13) i el Dia Mundial de la Llengua Materna (dia 21); també l’obertura dels Jocs Olímpics d’Hivern (dia 6), la caravana de la bondat (dia 20) i l’atac dels Estats Units i Israel a l’Iran i la resposta d’aquest últim (dia 28). Les paraules sirât (‘pont’) i frontera (dia 8)són bones candidates a guanyar el premi de la paraula del mes.
Però jo no escolliria cap d’aquestes paraules. Em direu que és perquè em descuido les rues de Carnaval, el Xerrameca al carrer i Tifa-Nal i Tifa-Rola a la comparsa (dia 15). O perquè, amb raó, no he tingut en compte la màgica coincidència entre l’inici de la quaresma cristiana i el ramadà musulmà (dia 18) —passaran anys abans que la data de cada festa no sigui la mateixa.
Tanmateix, la paraula del mes té a veure, per a mi, amb una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea; amb la valoració —més ben dit— que en va fer el president Puigdemont. “És una plantofada (dia 5) al Parlament Europeu”. Un calbot, una cleca, un bolet, una castanya, una nata. Un solemne ventallot. Puigdemont no hauria d’haver perdut la immunitat, però els espanyols autoritaris i els seus amics europeus així ho van voler. Parlant d’espanyols, Tejero Molina ha rebut al febrer un bon record del seu 23F: també una divina plantofada (dia 25).
