Ja fa dotze anys que escollim el neologisme de l’any. El 2014 va ser estelada i el 2025, vespreig. També seria divertida la iniciativa d’escollir la paraula del mes: no el neologisme sinó la paraula corrent, comuna, usual, ordinària, habitual i casolana que l’actualitat posa en primer terme durant unes poques hores. Quina podria ser la paraula corrent, comuna… del mes de gener del 2026?
Vam començar amb la balisa V16 (dia 1), el primer derbi Espanyol-Barça (dia 3) i el primer clàssic Barça-Madrid (dia 11). Val a dir que la final de la Supercopa femenina Barça-Madrid (dia 24) no és encara un partit clàssic, tot i que el més normal, per sort i que duri sempre, és que guanyi el Barça.
Van arribar la cavalcada i els Reis (dia 5) i, per descomptat, el tortell i els regals (dia 6), i l’endemà les rebaixes i les temperatures gèlides (dia 7). La pagesia va començar a tallar carreteres (dia 8) just el dia abans que s’anunciés un nou model de finançament (dia 9). L’ONU va fer vuitanta anys (dia 10).
A mig mes, va arrencar la setmana dels barbuts (dia 12). És a dir, la setmana dels esternuts: parlem de sant Hilari, sant Pau, sant Maur, sant Antoni Abat i alguns més amb barba blanca. Va ser quan més es va parlar de Groenlàndia i de la primera reunió a tres bandes (dia 14). L’endemà (dia 15) ja hi havia un titular: “Resistència àrtica”. La setmana va acabar amb l’encesa dels foguerons a Menorca (dia 16) i l’encamisada de Falset (dia 18).
També hem tingut nevades (dia 17) i una llevantada (dies 19 i 20), que va arrencar durant el famós blue monday (dilluns 19). Dit en anglès, potser és millor.
Però jo no escolliria cap d’aquestes paraules com a paraula del mes. Ni tan sols el nom del que va patir el president de la Generalitat i que tanta expectativa va alçar: osteomielitis púbica (dia 19).
El temps va marcar la segona quinzena de gener: Catalunya emblanquinada (dia 24), ventades a l’alça (dia 25) i, per fi, un dia de sol… però amb molt de vent (dia 31). Mentrestant, la regularització de les persones migrants (dia 27) i el concert-manifest per Palestina (dia 29).
I arribem a Rodalies, si és que Rodalies porta enlloc: andanes buides i carreteres plenes (dia 22), caos una altra vegada (dia 26), línia Terrassa-Manresa tallada fins al febrer; “can Pixa i rellisca” (dia 28), va expressar un pobre usuari poc abans que Albert Dalmau, en funcions de president, demanés un pacte de país perquè “tothom ho sap i és profecia… “. Això no ho va dir, el president Dalmau. Quin president citaria Foix, a banda de Quim Torra? La paraula del mes ha de tenir a veure amb Rodalies, a parer meu, i la va dir un ministre d’Espanya. És un adjectiu: “El servei és pèssim” (dia 29). El gener va ser pèssim. Ara en podríem dir sinònims.
