Em pregunten, tu creus que s’hauria de canviar el nom del Passeig Compte d’Egara? Si, aquell Passeig que es va dissenyar perquè hi visqués majoritàriament una sola classe: la privilegiada. La primera resposta que em ve al cap és la següent: Com es que encara tenim, l’any 2022, un Passeig del centre de Terrassa amb nom d’un Compte? Fent referencia a l’estàtua de Frederic Marés, que encara presideixi els Jardins del Passeig, dedicat en ple Franquisme al polític conservador, monàrquic, advocat i industrial, Alfons Sala Argemí.
Si algú em preguntés també: “Tu posaries noms de personatges de la historia als carrers i places de les ciutats?” Contestaria: sí, evidentment, però haurien de ser persones que durant la seva vida hagin donat exemple de lluita per una societat justa, a favor dels valors i els drets humans necessaris per a la dignitat de la nostra espècie. Per exemple lluitadors i lluitadores, sense límits, pels drets humans, que n’hi ha molts i moltes d’anònims… I us dic, sincerament, que la llista seria important (no caldria que fossin ni reis, aristòcrates, ni polítics, ni prohoms de les lletres, sinó gent del poble, de les classes treballadores o anomenades “baixes” que haguessin deixat una petjada important en benefici del progres “espiritual” i humà de la societat, que es tan o més important que el científic.
I ara mateix em venen molts noms, que no diré aquí. M’ho guardo per respondre a la següent pregunta… Si algú me la fa! Fent això, també ajudaríem i molt, a la tan oblidada i maltractada Memòria Històrica. Seria pedagògic i constructiu i beneficiaríem que, des de les escoles, els nostres fills i nets, coneguessin la historia de veritat, la “Història Total” segons ens deia el mestre Pierre Vilar. I a la vegada, es fés justícia amb moltes persones que hem oblidat “injustament”. I en són moltes, lamentablement.
A les hores i resumint, si que cal que es conegui la nostra historia local i bé… I que els nostres ciutadans, des de petits, sàpiguen que, per exemple que entre 1863 i 1945 (una època agitada i molt interessant de la historia d’aquest país) i va haver un industrial (Sala i Badrinas), advocat i polític conservador, servidor de la monarquia borbònica, representant de la classe dominant, anticatalanista que va tenir un paper destacat a la política catalana, espanyola i de Terrassa.
Que practicava un caciquisme peculiar a l’estil d’aquí, anomenat “salisme” que evidentment no tenia res a veure amb els valors de la “democràcia”, ni molt menys respectava els Drets Humans i que molta gent del poble i les classes menys afavorides el patien, i molt. Us recomano per a aprofundir amb el personatge, tot el que ha escrit sobre Alfons Sala el nostre estimat cronista local i gran historiador Josep Puy.
Finalment, i per deixar tancada la primera pregunta que em feien sobre si s’hauria de canviar el nom de Compte d’Egara al Passeig (anomenat abans de la seva urbanització el 1843 com a “Camp de les Tres Puntes”), dir que, si volem aplicar la recent Llei de Memòria Democràtica 20/2022, el seu art. 35 “Símbols i element contraris a la Memòria Democràtica”, és també evident
que caldria eliminar aquest nom del “nomenclàtor” de carrers (no de la memòria històrica, repeteixo), ja que Alfons Sala i Argemí, tot i ser per sobre de tot, un monàrquic fins a la medul·la, es va posicionar pel bàndol “colpista” i “feixista” que liderava Franco (i es va refugiar a Sevilla).
Tornant després de la guerra, per rebre els honors del primer alcalde franquista de Terrassa, Josep Homs i Bagues, que el 2 de juliol de 1939 li concedeix una placa commemorativa pels seus mèrits “anticatalanistes”. Que per cert, encara la tenim a la vista, al carrer Puig Novell (trist) igual que el monument al mig del Passeig.
Deixem de fer pedagogia històrica, només a favor d’una classe social, si us plau, i fem-la en clau Drets Humans.
