Tothom està d’acord en què el flamenc és en si mateix producte del mestissatge de races, cultures, civilitzacions, etc. També tothom està d’acord que germina a la baixa Andalusia i amb el temps es va obrin a tota la península i a tot el món, efectivament, com a patrimoni immaterial de la humanitat. L’escriptor i flamencòleg Félix Grande deia “El Flamenco ya no es nuestro” de la qual cosa en podem estar molt contents perquè sortosament s’ha sabut entendre la qualitat de la cultura que se’n deriva.
De la procedència del flamenc, com succeeix a altres àmbits, hi han sectors “d’opinadors” que tenen la mania de voler atribuir-se’n la paternitat, tal és així que corren dues versions: d’una banda, tenim l’anomenada corrent “gitano fila”; i de l’altra, l’anomenada corrent andalusista.
He apuntat que va néixer a la baixa Andalusia, un punt geogràfic excepcional, on conflueixen diferents ètnies i cultures vehiculades al llarg de la història, fruit de les corrents migratòries. En aquest cas, dins el continent europeu, després del mal
anomenat descobriment d’Amèrica, imagineu-vos el trasbals de persones d’un continent a l’altre…
El cas és que a finals del segle XVIII, principis del segle XIX, pel que sabem es comença a cantar i a ballar d’una manera diferent. Vam apuntar que l’etapa professional del flamenc va tenir lloc a inicis de la segona meitat del XIX. Va ser un personatge anomenat Silverio Franconeti i Aguilar “Rei dels Cantaors” qui va començar a professionalitzar el cant flamenc. Va ser seguidor avantatjat del Fillo, un dels primers cantaors flamencs dels quals se’n té notícia.
Silverio (Sevilla 10.06.1829 / 30.05.1889) va ser un cantaor enciclopèdic -en el món flamenc es diu un “cantaor enciclopèdic” a la persona que ho sap cantar tot, és a dir, tots els cantes coneguts-. Dir això és dir molt dir, i malauradament no tenim constància de la seva veu per manca de registres en aquella època, tot i que el gramòfon sobre el mil vuit-cents vuitanta set ja funcionava i el fonògraf uns anys abans.
El cas és que Silverio va morir amb seixanta anys i no se sap quan va deixar de cantar ni sabem si va arribar a conèixer aquell
artefacte que permetia registrar la veu. L’època de Silverio va ser tot just l’època del cafè cantant. El seu Café Cantant el va obrir l’any 1881, per situar-nos podem dir que va ser als inicis del Modernisme.
On buscar informació
Si després de la lectura de tots aquests articles que hem anat publicant a Món Terrassa, comenceu a tenir curiositat pel tema flamenc, de ben segur buscareu informació allà on creieu mes o menys encertadament que la podreu obtenir. Tanmateix, em permeto l’atreviment d’oferir-vos una orientació. En el mon flamenc hem de vigilar molt bé i tenir molta cura de diferenciar clarament el que són opinions del que són fets contrastats. Penseu que moltes vegades parla més la passió que el coneixement científic. La Flamencologia, terme encunyat per Anselmo González Climent (1927-1988), tracta de l’estudi del flamenc amb criteris científics i amb molt rigor.
Totes les persones sabem el que hem viscut i el que hem estudiat i no tothom ha tingut la fortuna d’assolir un determinat grau de formació en temes concrets, per tant, no tothom és capaç de donar resposta a qualsevol pregunta que se li pugui formular per molts cabells blancs que es pentini. De vegades, és l’estúpida obligació que algú erròniament s’imposa de respondre qüestions que no coneix, situant-se en el paper de setciències, donant la nota per coneixements que no té i que la gent de molt bona fe li atribueixen.
Si una cosa no se sap, s’investiga i es respon més tard. Sens dubte, aquesta aparença es dona dins de qualsevol entorn, especialment quan les condicions ambientals comencen a fer el seu efecte per l’acció de Dionisio o de Baco. Des del punt de vista de l’ètica del coneixement si es té una informació real i contrastada es comparteix i si no es té doncs es qüestió de buscar-la, acceptant la realitat.
He observat molta susceptibilitat en tot això i un cert component d’egocentrisme que no egoisme. I és que quan s’entrecreuen l’egocentrisme, la manca de formació i el rebuig de la informació es produeixen situacions rocambolesques. Torno a insistir, succeeix a molts entorns, la incompetència i l’estupidesa són atributs molt dividits i estesos arreu.
Com ja sabeu aquest any s’han complert els cent anys del primer Concurs de Cante Jondo del món i com ja vam anticipar va tenir lloc a Granada, concretament els dies tretze i catorze de Juny del 1922. El passat diumenge dia 12 a la Penya Aca Flamencologia de Terrassa ens en vam fer ressò, i més endavant tindrem l’oportunitat de recordar altres esdeveniments flamencs que sens dubte seran del vostre interès.
Si us agrada el flamenc clàssic aprofiteu, perquè d’aquí a pocs anys, vint o trenta? potser abans? poder-ne gaudir en directe serà història. Clar que sempre disposarem d’Internet o que se jo!
Aquest proper dissabte dia 18 a les 20.30 h es farà una “La Para Rociera” amb micros oberts i balls de sevillanes, mentre que diumenge dia 19 podrem gaudir a la seu de l’avinguda Àngel Sallent d’actuacions flamenques inèdites a Terrassa, a partir de les 12,30h. Salut i alegria!
