Em plau anunciar la seva celebració, demà: l’edició número 22, conjuntament amb la XVI Cursa Santi Centelles (en un format més reduït, de 5 quilòmetres). Convé destacar la feina ben feta d’un equip engrescat i ben harmònic. La seva tasca silent ha permès consolidar una realitat de molta vàlua. Àdhuc amb el rampell d’inventar noves alternatives en un entorn prou enrevessat, arran la pandèmia. Crec que ve a ésser com un tamboret de 3 potes: l’esport, la solidaritat i la pròpia ciutat.
L’Associació Esportiva Mitja Marató Terrassa és molt més que això. No només promociona l’esport. L’amara i embolcalla amb accions solidàries, orientades a col·lectius amb riscos diversos. Pel que fa a la vila, la ciutadania n’és la referència de lloc i espai. La Mitja penca pel poble. Projecta una transcendència ciutadana al gruix i l’eix de la seva tasca. La recerca promocional d’esponsors, que refermin la cultura i el “terrassenquisme” nodreix favorablement l’assoliment d’uns objectius ben plausibles. De fet, la tria de circuits totalment urbans, deixa una empremta i un segell clar als carrers i barris de “la vella i bella Ègara”. No endebades goso dir que destapen l’essència d’un antic logo municipal molt escaient:”Terrassa, ciutat de les persones”.
Cal retre un reconeixement i un agraïment ben sentit envers tots els qui, en aquests 23 anys, han assumit diverses responsabilitats, en qualsevol àmbit a l’entitat. La COVID amb efectes demolidors també en el món de l’esport, no ha pogut amb l’Associació. La perseverança i una fe insubornable en el projecte i el seu model han permès superar l’allau d’entrebancs i obstacles.
Després d’un parèntesi obligat de confinament estricte, el 2021 s’organitzà una Mitja de Terrassa i una Santi Centelles peculiars. Diferents, en format virtual. Tot i així, ambdues curses foren un èxit de participació. Van permetre mantenir viva l’entitat fins a la Cursa Eva – diari Sport i la Cursa de les Dones de 2021. Amb format en la sortida i arribada preventius, seguint les indicacions sanitàries, també s’assolí un nivell molt alt. La il·lusió i el sentiment segueixen vius. Les dificultats externes esperonen l’equip i el motiven per a superar-se. És la millor via per a mantenir l’entitat, el caliu i l’ajut pels qui ho necessiten. A banda, l’activitat esportiva es potencia com a element de salut i d’optimisme. Com a eina d’integració social i de promoció de la ciutat arreu.
