He tancat una etapa professional de la meva vida. Han estat nou anys a Món Terrassa. Un projecte periodístic terrassenc de soca-rel, fet amb la voluntat de trencar les hegemonies històriques, amb ganes de jugar amb les noves tecnologies, amb la voluntat d’oferir noves mirades, amb el desig d’arribar a tothom i a tots els racons de la ciutat, i a tots els municipis de la comarca pròpia, en la que creia i en la que crec. No ha estat un camí fàcil, però nou anys després de posar en marxa l’aventura, penso que no és agosarat dir que ha reeixit, que Món Terrassa s’ha convertit en una referència. Amb errades, segur, i amb encerts. M’he equivocat més d’una vegada. No ho dubto. Tanmateix, sempre he procurat fer bandera d’una paraula: honestedat.
Després de 35 anys de carrera periodística local, i d’un problema de salut que m’ha apartat una temporada de la feina que m’apassiona, m’ha semblat que era el moment de fer un gir, de cercar un nou espai de feina, de deixar pas a noves visions, de cedir el pas a una nova direcció. El Vicenç Batalla és una “pota negra” que continuarà augmentant la llista d’èxits de Món Terrassa. Un diari que he vist créixer, desenvolupar-se, consolidar-se i fer-se gran, en un procés semblant al de criar un fill. Amb un afegitó, la llibertat absoluta per fer el que m’ha semblat més adient a cada moment. En temps difícils pel periodisme, mai agrairé prou haver gaudit d’un editor que m’ha deixat fer, sense interferències. Gràcies, Salvador Cot per la teva confiança i el teu suport incondicional. Aprofito també per fer un esment del meu “alter ego”, la Lluïsa Tarrida, una persona que ha estat al meu costat des del minut u del partit. Món Terrassa és el que és també per ella. Companya i amiga, jo diria que hem fet un bon equip. I els resultats confirmen el que dic. I un agraïment a la resta de persones que han passat per la redacció, totes apassionades pel projecte, amb una menció pel Cristóbal Castro, que ha romàs al vaixell des del principi i fins a la seva jubilació.
Ara iniciaré una nova etapa de la meva vida a Barcelona, també dins del Grup El Món. I he de dir que, malgrat ser fora de casa, mai marxaré de Món Terrassa. Per començar, tindreu cada quinze dies un article d’opinió. I per acabar, continuaré trepitjant la ciutat i els seus carrers, i mantindré els ulls oberts per veure què passa a l’antiga vila. Sense oblidar que miraré de recuperar el meu vessant d’historiador mig aparcat durant dècades, i escriuré de tant en tant articles que ens faran tornar al passat de la capital del Vallès Occidental. No us lliurareu del tot de mi.
Món Terrassa m’ha permès gaudir. M’ho he passat molt bé. I de vegades molt malament. Però els moments bons guanyen amb escreix. Marxo content i satisfet. Moltes gràcies a Terrassa i a la seva gent. Us heu de creure que viviu a la millor ciutat del món. Ho és. I sí, hi ha milions de coses a millorar. Com a tot arreu. I clar que cal treballar per canviar tot el que no ens agrada. Si tots hi posem el nostre gra de sorra, ho aconseguirem.
A reveure. Fins aviat.
