A la dècada dels 70 del segle passat Manel Tobella, no confondre amb Torrella, va crear un arxiu ciutadà privat per tal d’omplir una gran mancança de la societat del moment: Preservar i mantenir el patrimoni fotogràfic de la ciutat tot recuperant l’interès i l’estima per al nostre passat. Succeïa després de l’adquisició de l’antic Magatzem Farners que va servir per ubicar-ne l’objectiu.
Si Folch i Torres ens recreava amb les seves “Pàgines viscudes” la Fundació Arxiu Tobella ens reconforta amb les seves de fotos viscudes.
La finalitat d’aquests articles al respecte, entre d’altres intencions, és la de posar en valor la donació d’aquest gran arxiu a la ciutat de Terrassa. Un gran fons que passarà a conviure amb la resta del patrimoni gràfic local i ho farà a la seu de l’Arxiu Municipal. La ciutat tindrà el més gran i millor àlbum de fotos.
Ha portat temps i el camí potser ha estat més llarg del desitjat. Recordo l’inici de les converses al respecte amb l’enyorat i estimat amic Manel Coll, president aleshores de l’Arxiu, per tal d’indicar un pla director que contemplés la màxima identificació, difusió i conservació d’aquest gran capital. Aleshores Terrassa es disposava a construir el nou Arxiu local amb tota la modernitat del moment. De fet l’Arxiu Municipal terrassenc, ja una realitat, és dels darrers construïts a Catalunya.
Calia una nova mirada públic-privada en benefici del manteniment i lluïment de la nostra història gràfica. Vàrem començar a assentar les bases del que ara s’ha produït. Les converses es van allargar amb la resta de presidentes i presidents que han liderat aquesta apreciada i necessària Fundació. Cal dir que totes les parts compartíem la voluntat del que ara s’ha fet oficial doncs, finalment i feliç ,la fita s’ha donat a conèixer protocol·làriament fa poques setmanes. Felicitem-nos.
En l’àmbit cultural el tema arxivístic pot quedar a la vista de la majoria ciutadana com un tema menor, i no ha de ser així. Terrassa , amb tots els inconvenients de les darreres crisis, ha desenvolupat des de fa més de quinze anys una estratègia exemplar en aquest sentit.
Recordem l’arxiu Històric i Comarcal al carrer Pantà, l’arxiu administratiu al Rabal i l’entranyable Arxiu Tobella dins la joia modernista del Magatzem Farners a la Placeta de Saragossa. Des de fa uns anys, de forma encertada i meditada, un sol Arxiu Municipal al carrer Baldric gestiona tota la ciència documental amb unes magnifiques i modèliques instal·lacions, i ho fa també com a seu del Arxiu Històric Comarcal. Parlar al 2022 de l’arxiu al carrer Baldrich és parlar de nova centralitat cultural- no cal confondre amb el concepte de descentralització- doncs no necessàriament un equipament bàsic ha de romandre al centre urbà però sí al centre de les persones.
A partir d’ara l’Arxiu Tobella continuarà fent la seva gran tasca amb la tranquil·litat que es mereix tenir el seu llegat amb la màxima cura. Esperem que la gestió arxivística pública de la ciutat continuï sent un referent i quedi absenta de innecessàries ocurrències polítiques de les diferents administracions.
La paraula Arxiu rima amb viu. Els conceptes, les percepcions i les mirades a aquests equipaments al S. XXI comencen a ser diferents i innovadores tot obrint una nova escomesa d’aproximació cultural.
Satisfets, podem dir doncs que tenim una sola foto, una “Fo-Tobella”, i també una foto vella i velles fotos amb la gran aportació històrica de l’A.Tobella. Moltes gràcies per entre tots haver construït l’àlbum més gran de la ciutat. Endavant!
