A Terrassa, l’emprenedoria femenina avança com avancen les coses que es fan amb constància: pas a pas, sovint en silenci. Segons dades d’Idescat, el 2025 hi ha 4.420 dones afiliades al RETA a la ciutat, un 35% del total. El 2012 n’érem 3.776. Tretze anys per sumar 644 dones. Un creixement real, però encara insuficient per equilibrar una estructura que continua sent desigual.
La comparació amb els homes ho confirma. L’emprenedoria masculina ha passat de 7.961 el 2012 a 8.195 el 2025: només 234 homes més en tretze anys. Un increment modest, gairebé pla. Però la diferència és que ells ja partien d’una base molt més alta: encara avui representen prop del 65% del total. Això fa que, tot i créixer més en nombre absolut, les dones no aconsegueixin alterar el pes històric de l’emprenedoria masculina.
La bretxa persisteix perquè el punt de partida no és el mateix. I a aquesta desigualtat s’hi afegeix el cost real d’emprendre. Una professional que porta en solitari la gestió administrativa del seu propi negoci paga, només en costos fixos —quota d’autònoms, assegurances, gestoria, software i connexió—, entre 590 i 700 euros cada mes, abans de facturar res. Són xifres que no surten en cap fulletó de foment de l’emprenedoria, però que qualsevol dona que hagi obert un negoci coneix de memòria.
Tot i així, Terrassa no camina sola. Tant l’Ajuntament com la Cambra de Comerç treballen per acompanyar les dones que volen emprendre, oferint mentories, networking, formació i espais on les idees poden créixer. No és una feina que surti en grans titulars, però es nota en cada dona que recupera confiança.
I malgrat tot, hi som. Caminant, sostenint projectes, obrint camins que encara no tenen voreres ben definides. Hi som perquè emprendre és possible, fins i tot quan les xifres no ens acompanyen amb la força que voldríem.
La bretxa es tanca caminant. I cada pas que fem, la fa una mica més estreta.
May López, fundadora de TEMPUS OFICINA
