Ja tenim ací la 45a edició de Festival de Jazz de Terrassa. Des del dia 6 al 24 de març. Un repte admirable que situa la “vella Ègara” al panorama internacional de la música. Juntament amb les “human tower” (el món casteller, l’hoquei herba i l’encís sublim del conjunt romànic-visigòtic de Sant Pere), em fa créixer moltíssim el meu sentit de pertinença a la vila que em va veure néixer. Precisament en dies com aquests, fa més de 70 anys, és un luxe poder presumir de terrassenquisme en base a aquests quatre elements amb tant de pes.
Quan ensumem la primavera, a banda de les orenetes, espero ansiosament el jazz. Música que enganxa, màgica, relaxant, intimista i ferma. Ens convida a sortir, respirar aire pur, compartir trobada i diàleg amb amics, revivint vells temps. És un estil importat de New Orleans, on va néixer als inicis del segle passat. Combina ritmes afroamericans amb instruments totalment ianquis: pianos, trompetes, clarinets, guitarres baixes, platerets, trombons, contrabaixos, tubes i saxos. Ací, em plau recordar una frase mítica d’en Federico García Lorca: “Les úniques coses que els Estats Units han donat al món són els gratacels, el jazz i els còctels”.
Els concerts (al carrer o a la Jazz Cava), pel·lícules, exposicions, conferències, ballades de swing, concursos i, fins i tot, rutes gastronòmiques configuren una mena de pack fastuosament fantàstic. I el festival estén els seus tentacles fora de la ciutat. Abraça actes de qualitat en termes com Viladecavalls, Matadepera i Vacarisses.
Convé que inundem les xarxes socials i altres tipus de vies tecnològiques amb la publicitat de l’esdeveniment. Terrassa ha d’ésser -al llarg de dues setmanes i mitja- la “capital mundial del jazz”.
La simbiosi de la música i la primavera ens hi conviden. Com cada any, des de la primeria, ressaltaré les “velles glòries” que mantenen aquesta flama ben viva i esclatant. Persones com Valentí Grau, Josep-Maria Farràs, Adrià Font… A més d’algun altre “il·luminat“: persones, totes elles, que han de dur escrit -amb lletres d’or- el seu nom en els anals històrics de la ciutat. Sense tots i cadascun d’ells, res no seria igual. PER MOLTS ANYS!
Resten pocs dies pel seu inici. Ens cal, per tant, preparar-nos-hi adientment.
