Terrassa frega els 230.000 habitants. Som la 3ª ciutat catalana més gran. Tal vegada la traducció numèrica d’aquells que són favorables al “dret a decidir” no té una traducció ajustada en l’arc de les regidories adscrites a l’equip de govern. El tema, però, rau en allò que trobo una absoluta incongruència entre el què es predica i el què es practica. M’explico:
La diada del 12 d’octubre no forma part de les preferències d’aquest col.lectiu. al.leguen que el concepte-Hispanitat no lliga amb el seu credo polític. Val a dir que enguany cau en diumenge.
La commemoració dels fidels difunts (2 de novembre) també serà diumenge. Ben entroncada amb la vigília de Tots Sants, el fort laïcisme social provoca que hi hagi un munt de gent que tan sols pensa en clar que se’ls priva d’allò que seria un “pont laboral” molt llaminer.
“Si no vols brou, dues tasses!”. I com que “no hi ha dos sense tres”, heus ací la cirereta de la terna: al mateix trimestre, la “festa” on als no-espanyolistes els importa un rave, la Constitució (6 de desembre), coincideix en dissabte. Quina mala pata no poder empalmar dos o tres “ponts” més -un autèntic “aqüeducte”-, si ens ajudem de 2 diumenges i la festa de la Puríssima!
Ergo que no ens podem permetre, a cada bugada, perdre un llençol. Per tant, tal que si es tractés d’un reial decret, ens emparem en la “potestat” dels Consells escolars, convenint que no obrim ni una sola escola el 10 d’octubre, 3 novembre i 5 desembre. Ole, tu… i ens quedem tan amples!
No tenen gairebé 3 mesos de vacances a l’estiu, dues setmanes festives al Nadal, la “setmana de la neu” (al febrer) i altres 2 setmanes per Setmana Santa? Tan estressats van? “Mon Dieu !”
És clavant colzes que s’aprèn. Amb tanta “campana”, no anem bé per anar a Sants. Algú ho havia de dir, malgrat que més d’un docent em posi a parir.
