El Síndic de Terrassa, contra el cartell de Carnestoltes: “És una ofensa”. El Mustapha Ben El Fassi Mezouar titllat de “menyspreu” cap a una religió la imatge i considera que “no es pot tolerar”. Prou. Potser que ja cal que ens aturem. Que ja se n’ha fet un gra massa.
Que la imatge que il·lustra enguany la festa més gamberra del calendari faria treure foc pels queixals a més d’un no ha estat una sorpresa per a l’entitat organitzadora, La Mascarada, ni per a la comparsa oficial d’aquest any i guanyadora del concurs de l’any passat, els Drunites. El rebombori ha estat d’aquells que fan història fins al punt que s’ha impulsat una campanya a change.org que demana la retirada del cartell. El degoteig de protestes des d’àmbits s’ha fet sentir. Moltes han estat a títol personal, però també n’hi ha hagut des d’entitats, partits i institucions. El Consell Interreligiós ha mostrat el seu disgust, especialment els va molestar que es fes l’acte de presentació en una capella funerària. La indignació també ha aparegut a les files de Vox, i n’ha parlat la portaveu i líder a la capital del Vallès Occidental, Alicia Tomás. O a les files del PP. La polèmica ha estat tanta que ha traspassat fronteres terrassenques i mitjans nacionals i estatals se n’han fet ressò.
I torno. Prou. Tot s’ha sortit de mare, ha fet bullir la sang, empipar-se, encolerir-se, encrespar-se, enfadar-se, enfaristolar-se, enfilar-se per les parets, enfuriar-se, enfurir-se, enfurismar-se, enquimerar-se, enrabiar-se, enreveixinar-se, enutjar-se, exaltar-se, incomodar-se, irritar-se, molestar-se, ofendre’s, picar-se, posar-se fet una fera, posar-se fet una fúria, pujar la mosca al nas, pujar la sang al cap, pujar-se’n per les parets, regirar-se la bilis, sortir de polleguera, sulfurar-se, treure el geni, treure foc pels queixals, treure salivera, calfar-se la tafarra, emprenyar-se. No soc original. He anat a cercar un diccionari de sinònims.
El carnaval és una festa d’origen pagà i sempre ha mantingut en la seva essència aquest aspecte. Així i tot, la importància de la religió cristiana a la nostra cultura ha fet mantenir-hi relacions també. Per la qual cosa no em sembla estrany que qui rebi sigui el catolicisme. I és moment de capgirar-ho tot, de criticar el poder establert, de transgressió. Que el cartell de Carnestoltes 2025 s’en fot de Déu i de qui el vetlla? Sí, segur. Que hi ha altres religions? Sí. Que sempre rep l’Església catòlica? Sí. I? Vivim en un estat laic, però el cristianisme, a parer meu en positiu, forma part de la cultura europera occidental. I el que es fa amb el cartell és el que tenim més a prop. Si més no amb la religió amb què des de temps immenorials hem conviscut a Terrassa. Fins al punt que l’ofici de Festa Major és element clau.
Cal que respongui si m’agrada el cartell de 2025? Punts suspensius, silenci escènic. Però crec en el Carnestoltes, i en el tot s’hi val durant uns dies. Que el cartell menysprea una religió, com diu el Síndic? Sí. Però, i què? Són quatre dies a l’any. Que qui vulgui ser irreverent, que ho sigui. Que el cartell podria ser diferent? Sí. Que podríem tornar al tema encara tabú del sexe? Sí.
Per si no havia quedat clar: ja m’està bé el cartell de Carnestoltes 2025. I en el fons, és que fins i tot trobo brillant el disseny.
