El Festival TNT de Terrassa ha programat un taller familiar per a nens i nenes de 6 a 12 anys, dins les activitats TNT Kids, anomenat ”Drag Kids!”, dirigit per Sara Manubens, coneguda artista Transvestida, que consisteix en una experiència Intergeneracional de transvestisme, en la qual en un gran camerino ple de robes i teixits es pot experimentar en convertir-se temporalment amb un nou cos a escollir per cadascuna de les participants. Plantejat com una mirada en la flexibilitat de gènere diferent des de la plasticitat. I per descomptat no s’obliga a ningú a participar-hi.
Els hi ha faltat temps als col·lectius conservadors, PP i Ciutadans de Terrassa, Valents de Barcelona i el grup parlamentari de Vox, que sempre troben la oportunitat per voler imposar els seus sectorials criteris, per manifestar la seva oposició que es porti a terme la proposta.
Amb aquests cavernícoles, i que em perdonin els prehistòrics, no cal perdre el temps. Vestir-se o disfressar-se del sexe oposat és una pràctica molt comuna en moltes cultures del món. Els vestits creuats es una de les manifestacions més habituals per demostrar l’incompliment de les normes establertes de gènere a la història. A l’Antic Egipte, Hatshepsut es va haver de vestir d’home, amb barba i tots els atributs del faraó per ser acceptada com a reina en un càrrec al que només podien arribar els homes. En trobem en la mitologia persa i en la grega, com els seguidors d’Afrodita on homes es vestien de dones i dones d’home amb les barbes incloses.
La mitologia hindú ha representat alguns dels seus deus i fidels com a transvestits en diverses ocasions. Els seguidors de Krishna, reencarnació de Vishnu es vesteixen de femella. També hem de dir que la nostra cultura judeocristiana ha estat més reticent a aquesta pràctica i en moltes etapes de la història s’han prohibit manifestacions públiques on es pogués portar a terme el transvestisme, com son els Carnestoltes i els espectacles teatrals on no podien participar les dones, cosa que provocava que els homes fessin sempre els papers de dona.
Però voldria citar un cas paradoxal, Joana d’Arc la santa i heroïna francesa, disfressada de soldat liderant els exercits, va ser cremada acusada d’heretgia al segle XV, però posteriorment va ser declarada santa l’any 1920. El patriarcat perdurable és una de les causes de l’èxit d’aquesta pràctica sobretot de dona a home. Des del caire reivindicatiu, i amb molta utilitat pràctica, Concepción Arenal va assistir vestida d’home, als anys 40 del segle XIX, a classes de dret a la Universitat Central de Madrid i a tertúlies polítiques i literàries, ja que llavors l’entrada a la Universitat i les Institucions acadèmiques estava prohibida a les dones.
El transvestisme, terme sovint empleat com a despectiu, té moltes vessants, el fetitxisme transvestit no es limita a homosexuals ni homes heterosexuals, també inclou dones. No és un home que porta faldilles ni un home que porta pantalons. En el món del teatre actual existeix l’arrossegament i son intèrprets que es vesteixen amb roba i maquillatge exagerats. Les Drag Queens son homes que es vesteixen de dones i els Drag Kings dones que es vesteixen d’homes.
El món del cinema ha creat personatges magnífics com A alguns els agrada calent interpretada per Marylin Monroe i com a protagonistes Tony Curtis i Jack Lemmon fent paper de dones. O un magnífic Robin Williams interpretant la senyora Doubtfire. Destacable també la primera pel·lícula espanyola que va tractar la diversitat de gènere Mi querida señorita interpretada per José Luis López Vázquez.
“Jo m’hi veig provant i traient vestits, perruques, transformant la imatge i essent tots els meus jo“
Qui de nen no s’ha posat roba de la mare i de nena del pare com a joc habitual? Les normes de gènere han estipulat la tipologia de vestiment adequada per a homes i per a dones. Seria tant senzill com acceptar la roba diferent i que cadascú vesteixi com li vingui de gust. Jo m’hi veig provant i traient vestits, perruques, transformant la imatge i essent tots els meus jo. No tinc nens de l’edat a qui s’adreça el taller i no faré de cangur de ningú, no us ho penseu, però els que em coneixeu sabeu que m’ho passaria de conya. Com a enamorat del Carnestoltes transgressor, sense restriccions sovint he experimentat aquest plaer de gaudir representant personatges diversos.
El que realment importa és que ningú reprimeixi el que sent i el que vol fer i ser, la vida és massa curta per perdre el temps amb prejudicis, males consciències, dobles moralitats i qualsevol cosa que si assembli. Cal reconèixer el que és important i destinar-li tots els esforços amb un únic objectiu, ser feliç amb nosaltres mateixos ja que és l’únic camí per ser-ho també amb els demès.
