Des de CCOO del Vallès Occidental i la Catalunya Central, ara que, per fi, l’habitatge ocupa el centre del debat parlamentari, quan més que mai caldria altura de mires i solucions reals per a la gent, ens trobem que hi ha un senyor que té altres prioritats.
En aquell debat no hi és ni se l’espera. Probablement perquè no té pràcticament res de bo a aportar. Ell té altres coses que no li deixen dormir, els plors patronals. Feijóo ha vingut a Terrassa. I no ha vingut a parlar amb la classe treballadora de la ciutat, no, ell ha vingut a fer feliç a la CECOT.
I, davant un Xavier Panés que li ha situat el problema de l’absentisme com el drama del teixit empresarial, ha tornat amb el seu conte. Però aquesta vegada ha anat un capítol més enllà: si arriba al Govern, donarà més competències a les mútues perquè puguin donar l’alta a persones treballadores en situació d’incapacitat temporal.
Això no és una ocurrència aïllada. És una peça més d’un discurs que està agafant forma.
A Barcelona, el 29 de setembre, Foment presentava el seu Llibre Blanc, on reclama reforçar el paper de les mútues i recuperar l’acomiadament objectiu per absentisme. És a dir, la dreta i l’empresariat català demanen més poder per a les mútues i tornar a obrir la porta a acomiadar persones pel fet d’emmalaltir. No sembla que aquestes propostes ens puguin ajudar gaire en el nostre dia a dia.
Davant d’això, CCOO ja ha expressat un rebuig frontal. I té tota la lògica: les mútues són associacions empresarials col·laboradores de la Seguretat Social. Donar-los més poder sobre el reconeixement i control d’una prestació social com la incapacitat temporal planteja un evident conflicte d’interessos.
Però hi ha unes preguntes que continuen sense resposta i que no es va fer durant l’acte: On és la prevenció de riscos laborals? On són les mesures contra l’estrès, els riscos psicosocials, les càrregues de treball o els trastorns musculoesquelètics? On és l’anàlisi de per què emmalalteixen les persones treballadores?
D’això no volen parlar. La salut laboral no va amb ells. I nosaltres ho diem clar: una persona treballadora malalta no és una despesa, ni una màquina aturada, ni una sospita de frau.
Hi ha motius per preocupar-nos amb les seves intencions. El que està sobre la taula és decidir qui té el poder de controlar la salut de la classe treballadora. I mentre alguns preparen guies per acomiadar i recuperar drets empresarials que ja havien estat superats, nosaltres continuarem parlant del que sembla que molesta menys a la patronal i més a les persones treballadores: prevenció, condicions de treball dignes, salut laboral i drets.
Feijóo, sense embuts, ha vingut a Terrassa i ha deixat clares les prioritats de la dreta. La patronal també. Ho anotem.
Martín Delgado Nova
Secretari Acció Sindical i Responsable de Salut Laboral
CCOO Vallès Occidental i Catalunya Central
