Portem uns quants mesos en què es parla molt de l’imprescindible digitalització de les empreses, necessària per a continuar evolucionant en aquest món tecnològicament depredador i que en un tres i no res es ventila professionals i companyies quan perden el tren d’aquesta modernització.
Des de la Cambra de Terrassa, on les empreses electores em van escollir fa quatre anys per ser membre del seu Plenari, i on també formo part del seu Comitè Executiu en virtut d’un acord de cogovern d’ Eines de País amb Cecot, la meva resposta quan em consulten sobre quin és l’estat d’aquest tema podria semblar “gallega” doncs els dic que “com l’alegria, va per barris”.
Deixeu-me si us plau que m’expliqui millor, la resposta adequada és que va per graus de maduresa organitzativa, i aquesta la marquen les persones, els i les professionals que dirigeixen les organitzacions i amb les seves decisions guien el vaixell empresarial dins del mogut mar actual postcovid en què ens trobem tots plegats.
Quan em van assignar justament la digitalització, com una de les meves tres àrees de responsabilitat dins del Comitè Executiu en el 2019, el president la va definir com a “l’aplicació de tecnologies digitals per millorar, productes, serveis o processos, aprofitant-la per la creació de nous conceptes de negoci”.
Amb aquest marc hem intentat certament treballar, però amb el dubte recorrent de si és la tecnologia per si sola la solució dels problemes empresarials i la font de les tan desitjades millores? Doncs, després de trenta anys de dotzenes d’experiències en empreses de sectors, mides, països, i madureses ben diferents, i aquests quatre anys de nous aprenentatges ara ja soc un convençut de què no. La clau és molt més complicada, i no depèn ni de la digitalització ni de cap nova tecnologia, sinó de les persones humanes.
El poder real el tenen tres senzilles paraules, que ben utilitzades juntes marquen la diferència entre les organitzacions que excel·leixen i les que pateixen, són la coordinació, la comunicació, i la col·laboració eficients. Així doncs, va de les tres “C’s”, que òbviament venen determinades per la gestió humana, davant qualsevol tecnologia que s’implementi o es consideri implementar.
Com ja podeu intuir, no estat doncs aquest el meu focus durant els darrers 4 anys a la Cambra, sinó justament millorar en la meva comprensió dels humans i la seva gestió al capdavant de les organitzacions, per tal de descobrir que són les seves pròpies emocions les que els determinen les decisions que prenen en cada moment, i no pas l’orientació a invertir en tecnologia ni en millores físiques, que tendeixen a ser despesa inútil sense cap valor al cap i a la fi. Seria com construir edificis moderns amb noves tecnologies sense gestionar-ne la part humana que se suposa els farà servir: un dispendi inútil.
Per molta digitalització que es pugui implementar, qui es pot pensar que una empresa podrà mai funcionar de forma eficient sense professionals que la dirigeixin amb les 3 Cs internament i externa entenent-se bé amb clients, “partners” i proveidors?
Deia fa uns quants anys en Jack Welch, aleshores CEO de General Electric: “Si el ritme de canvi a l’exterior és superior al ritme de canvi a l’interior, el final és a prop”, penso que no s’equivocava pas, doncs perdre el tren de les noves millores tecnològiques és molt fàcil i pot significar patir molt …. Però és també ben cert que deixar de gestionar de forma eficient la critica part humana és infinitament més perjudicial per a qualsevol empresa, i requereix moltissimes majors capacitats. Com es diu a la ben coneguda novel·la, ‘Un monstruo viene a verme’, “els humans som animals complicats”, i, en canvi, darrere de qualsevol tecnologia per complex que sigui, sempre hi haurà un/a humà/na que l’entén (almenys segur el/la qui l’ha creat).
En tot aquest entorn tan mogut i reptador, em pregunto que podem fer des de la Cambra per a les més de 37.000 empreses de la nostra demarcació d’11 poblacions, que esperen de nosaltres consells, guies i accions encaminades a ajudar-les a assolir els seus resultats de forma regular i sostenible, en aquest món globalment interconnectat.
Per a mi, la clau de volta és que nosaltres, des de la Cambra, prediquem sempre amb l’exemple, amb una gestió humana impecable, sense personalismes ni obsolets tradicionalismes, sempre amb una escolta molt activa de les necessitats de les empreses i del territori als qui servim, i no pensant que tenim “vida pròpia” per a fer i prendre les nostres pròpies decisions, encara que ens semblin raonables als nostres ulls.
Aprofito aquí per posar l’exemple del que considero ha estat una errada estratègica, implementada sense consens dins del mateix Comitè Executiu: el tancament de la delegació física que teníem des de feia molts anys a Sant Cugat, basada en una teòrica reducció de costos sobre el paper. Justament aquest cas de prova pràctica de passar a un format digital, no només no s’ha entès per part les empreses de la zona -com ens han manifestat varies d’elles-, sinó que ens ha allunyat molt d’aquell territori perdent la necessària connexió humana citada en aquesta reflexió.
La clau, sens dubte, serà guanyar-nos la confiança dels qui encara mai s’hi han sentit representats i també dels qui potser la digitalització els sona com una nova “moda” d’aquells consultors espavilats que van pel món venen “fum” fàcil en forma de millores digitals ràpides, i sense considerar ni gestionar els impactes en la part humana que hi ha darrere i que és justament la més difícil de gestionar.
Serà que potser alguns han pensat que digitalitzar és implementar tecnologies, en comptes de treballar en equip amb professionals per tal de fer evolucionar la companyia aprofitant el suport, ajuda i palanca justament d’aquestes?
La nostra ferma voluntat és d’aconseguir recuperar aquesta i altres connexions durant aquest mateix any tornant a demostrar la capacitat que una cambra de demarcació té per a dinamitzar un territori empresarial de forma igualitària, diversa i humana. En això hi treballem cada dia, comunicant, col·laborant i coordinant-nos amb tothom, convençuts de què l’oportunitat arribarà ben aviat.
