Ja fa uns quants anys vaig tenir la immensa fortuna d’escoltar a qui va ser un gran poeta i flamencoleg, Felix Grande (Merida 1937 / Madrid 2014), va ser dins el marc d’una xerrada que va oferir a Barcelona on va compartir uns continguts sense malbaratament, va ser molt abans que el Flamenco fos inclòs per la UNESCO en la llista representativa del Patrimoni Immaterial de la Humanitat (16 de novembre del 2010).
Va dir “una copla llegida és un esbós, una copla cantada és una obra d’art”, senzillament impressionant. Aquí vaig tenir l’oportunitat de constatar un cop més que aprendre per compartir i difondre coneixements és un bon camí per facilitar el creixement intern de les persones i també el d’un mateix, un fet que atorga un elevat grau de felicitat a qui ho segueix, efectivament, una altra veritat que no admet contradicció.
Com ja vaig apuntar anteriorment l’anomenada etapa primitiva del Flamenco la podem situar entre la segona meitat del segle divuit i primera del dinou, se’n parla de l’etapa hermètica però millor no embolicar la troca, aquests son extrems que millor comentar-los al voltant d’uns vins i uns pinxos.
Cal recordar que el Flamenco tal com ho coneixem avui té poc més de dos-cents anys. Aquesta és una informació que es desprèn d’investigacions i estudis fets amb un elevat grau de rigor. Va ser Silverio Franconeti (Sevilla 1831-1889), conegut com a Rei dels cantes, de qui tenim notícia que ho va professionalitzar, sens dubte va crear escola, Antonio Chacon (Jerez de la Frontera1869-Madrid 1929) conegut com “El Papa del Cante” va ser un dels seus seguidors avançats. Va ser Chacon que va ser president del jurat del primer concurs de Cante Jondo que va tenir lloc a Granada el 1922. En un altre comunicat us oferiré quelcom més sobre aquest concurs que va marcar una fita molt important dins el món de l’art que ens ocupa.
La música en general, els càntics dels pobles, les danses dels col·lectius, la cuina i moltes coses més constitueixen elements del model que fa possible una millor convivència entre les persones i per extensió una pau duradora en el món. Malauradament vivim temps on hi ha molta estratègia de desinformació arreu amb interessos ocults. Això sembla sortir-se del tema. Doncs no, de l’esbós a l’obra d’art, per quelcom creat per una persona, respectant-nos les persones i els col·lectius podem donar forma al teixit de la pau de la mateixa manera els fils amb la trama i l’ordit dins el teler donen forma a teles i teixits.
