MónTerrassa
La Cavalcada dels Reis, entre la màgia i la rutina

Històricament, cada 5 de gener, els Reis d’Orient han omplert els carrers de milers d’infants, plens d’una excitació màgica, que commou, de veritat. Jo mateix he estat un d’aquests infants, innocents, que esperaven aquest dia amb delit i il·lusió, ja fa més de 50 anys. I malgrat que el temps anava corrent de forma “impassible”, he intentat mantenir aquest sentiment, difícil d’explicar, sigui sol o bé, acompanyat dels meus fills, o els meus nets.

Però haig de dir que: any darrere any, aquesta imatge de “màxima fantasia” i de màgia, s’ha anat esvaint, a poc a poc… I és una llàstima. I quines en són les causes? Diria que diverses, i algunes, a causa de la mateixa evolució d’una societat que des del postmodernisme, ha arribat a una globalització tecnològicament avançada, cada cop més allunyada de l’Humanisme i dels valors que el sustenten. La Cavalcada dels Reis, no n’ha estat una excepció.

Fa uns anys, concretament el 5 de gener del 2018, i per culpa d’un lamentable accident que ningú desitjava, com és la mort d’un dels cavalls que participaven en la Cavalcada, es va decidir, de forma “radical”, eliminar els animals de la cavalcada. Calia prendre aquesta decisió, sense tenir en compte l’imaginari màgic d’on prové la llegenda dels Reis Mags? No hi podien haver altres formes alternatives, diferents, més imaginatives? Cal que els Reis Mags arribin des d’un “helicòpter” ?, o que s’ompli la cavalcada de vehicles de motor, alguns per portar d’1 a 4 patges, només? I el més greu encara, cal que la Cavalcada serveixi per a fer publicitat o difusió de marques comercials, a tort i a dret?

Hi haurien més coses, però no vull aprofundir, en aquest moment. El més trist, és que el debat crític, anual, sobre la Cavalcada acaba sent, sempre, el mateix, i no va més enllà: “mesurar la quantitat de caramels que els Reis han tirat, si n’han tirat pocs, o n’han tirat molts, si en tiren més a les cases dels “burgesos” del Passeig, etc. , i aquest és el mesurador oficial i conservador, de la Cavalcada de Terrassa. Per cert, aquest any crec que s’han tirat menys caramels, pot ser? O és que no van calcular prou?

Cal que la Cavalcada serveixi per a fer publicitat o difusió de marques comercials, a tort i a dret?

I a més, ens van anunciar que aquest any, els Reis estrenaven “carrosses”. No vaig saber apreciar el canvi, de veritat. El que si ser, és que, pràcticament, han desaparegut les bandes de música a peu dret, amb aquell so, tant fresc i contundent (que es podien acompanyar d’elements infantils del circ o de l’espectacle, per exemple…), en canvi, han aparegut algunes petites orquestres, això sí, muntades en camions o vehicles (que no falti motor, rodes i olor de benzina.). Ah, i els Camions al final carregats de joguines… que fort!!

En fi, des d’aquí reivindico que la “Ciutat del Cinema”, la Ciutat de la Cultura”, la “Ciutat Educadora”, la “Ciutat Feminista” i la “Ciutat de les Persones, demostri alguna vegada que realment té voluntat de fer treballar la “imaginació” de veritat, davant de les rutines i els costums més vells que jo, que emprin els recursos necessaris i tot el que sigui, per a poder regalar, almenys un dia a l’any, a tots els infants de Terrassa, un bon feix de màgica il·lusió ben digna! L’esforç val la pena per poder guanyar un somriure d’un infant en lloc d’una correguda folla per tal d’enganxar un caramel.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa