Conferència donada a l’Ateneu Terrassenc el 21 de novembre de 2024
A les capelles i oratoris, sovint li diem ermites o esglésies. El terme ermita s’hauria de restringir a edificis habitats per ermitans i església és un genèric que fa referència a una tipologia d’arquitectura. Considerem la capella com a edifici o espai religiós situat dins d’una església o altre edificació, sovint annexa a altres dependències d’una comunitat religiosa. Generalment no accessible des del carrer i que no té res a veure amb una església parroquial, basílica ni catedral.
Avui presentaré algunes capelles ocultes de Terrassa que formen o formaven part d’estructures més àmplies, convents, escoles, centres de salut, serveis socials i que són bastant desconegudes, ocultes per a molts terrassencs i terrassenques. I també les que contenen més elements artístics destacables.
Josep Maria Gavin, al seu Inventari d’Esglésies del Vallès Occidental del 1989, en documenta un total de 95 a Terrassa. Podem considerar com a primeres capelles o oratoris els espais interiors a les Viles Romanes on practicar l’eucaristia, i sobretot després que l’Edicte de Milà de l’any 313 reconegués la llibertat de culte a l’Imperi romà.
Al territori de l’actual Terrassa, la primera capella oculta seria la Capella de Sant Just i Pastor, annexa als espais de residència episcopal a la Seu d’Ègara, al segle V, ara el subsòl arqueològic. Al mateix conjunt monumental, però sis cents anys després, es construeix la Capella del Priorat de Santa Maria (1113-1596) de la Comunitat Agustiniana de Sant Ruf d’Avinyó. Que ens ha llegat una magnífica església romànica i les pintures murals dedicades a Sant Tomàs Becket, de finals del segle XII i que relaten l’episodi de l’assassinat de l’arquebisbe de Canterbury.
A l’altra banda del torrent de Vallparadís, documentem les dues Capelles gòtiques de la Cartoixa de Sant Jaume de Vallparadís (1344-1413). La capella exterior, desapareguda des de l’any 1909, quan va ser enderrocada per construir la Casa Soteras i de la qual només se’n conserva la rosassa de la façana a l’interior del Castell Cartoixa. I la capella interior, reservada a la comunitat de cartoixans, coneguda com “el Tinellet” i avui en dia sala d’exposicions temporals del Museu de Terrassa.
Als dos extrems, nord i sud del terme municipal de Terrassa, resten en peu, la Capella del monestir de Santa Magdalena del Puigbarral (1303-1613) i la de Santa Margarida del Mujal ( 1274-1421), ambdues regentades per comunitats de monges agustinianes. Els respectius absis romànics i les ampliacions posteriors de les dues capelles son els únics elements que es conserven dels més amplis espais monacals.
La Capella de Sant Francesc del Convent de Frares Menors Recol·lectes de Sant Francesc d’Assis( 1612-1835) és un magnífic exemple d’arquitectura gòtica, a la seva nau interior i la façana amb trets barrocs i rosassa i portalada renaixentistes.
La Capella de la Mare de Déu del Roser de Can Viver de Torrebonica. Quan la masia era Mas Maduixer, el 23 de gener de 1618 es feu edificar la Capella, d’estil gòtic tardà, al costat de la Torre de la Masia. Per decorar l’absis, primer s’encarreguen dues Taules l’any 1612, coincidint amb el naixement de l’hereu del matrimoni Maduixer el 24 de febrer, Jaume Maduixer i Maria Bellsolà, i, posteriorment, sis taules més coincidents amb la inauguració de la Capella el 1618. L’any 1930 s’hi adossa la Capella de la Mare de Deu de Montserrat i es transforma l’entrada. El retaule es desmuntà a partir del desembre de1993 quan comprà la finca la Inmobiliaria La Colonial i actualment les taules es conserven al Museu de Terrassa. Avui en dia la capella es troba en lamentable estat de conservació.
Capella-Oratori de la Sala d’Actes de l’Escola Industrial. Sala d’Actes d’uns anys anteriors i amb llicència canònica des de 1948. Obra artística de l’any 1959. Al centre, Crucifixió central i altar envoltat d’arc semicircular amb representació dels sis dies de la Creació del Gènesis i a les contra portades, pintures de San Antoni Maria Claret, obra de Carles Company, a la dreta, i Sant Josep Obrer, obra de Jordi Serra, ambdós autors alumnes de l’Escola d’Arts i Oficis.
Capella-Temple “Mater Amabilis” de l’Alberg Infantil. Edifici i capella inaugurats el 24 d’abril de 1960, obra de l’arquitecte Joan Baca Reixach. Destaquen els 14 vitralls de Raimón Roca Ricart. Sis de la Creació, segons el Gènesis, i altres de Sants i decoratius. Pintures murals de l’àbsis del mateix artista i al centre una magnífica escultura “MaterAmabilis” de Francesc Juventeny. Actualment, és aula de l’EUNCET, amb l’absis tapat per un mur i els vitralls de la nau desmuntats i emmagatzemats.
Capella “El Templo de los Niños” de l’Escola Pia. El mes de juny de 1952 es beneeix i s’inaugura el “Templo de los Niños”, la nova església de l’Escola projectada per l’arquitecte Josep Pratmarsó. L’any 1956, es consagren els tres altars del Temple s’acaben els mosaics i s’inauguren els dos vitralls. Capella de tres naus i amb tres absis decorats amb mosaics de Santiago Padrós, antic alumne de l’escola. El central, dividit en tres espais, el superior, fons daurat amb la representació de la Coronació de la Verge Maria per part de l’Esperit Sant, Deu i Crist. Una franja amb arquitectures sagrades i l’inferior amb sants i profetes. Als absis laterals, Sant Josep de Calassanç, fundador de l’Escola Pia, i Sant Tomàs d’Aquino, patró dels estudiants. Actualment, és compatible amb Sala d’Actes de l’Escola.
Destaquem tres capelles de la Catedral del Sant Esperit al mur de la nau dreta, exceptuant la Capella del Sant Crist, a l’esquerra de la nau, on avui dia hi ha el Columbari i el museu.
Capella del Santíssim.Construïda l’any 1907 per Lluís Muncunill.Reformada després de la destrucció durant la Guerra d’Espanya, pel decorador Antoni Badrinas i Escudé, pintor, moblista i decorador. Baldaquí i Cúpula obra de Florenci Veciana i Domingo. El Sant Sopar central, es un relleu de l’escultor barceloní Rafael Solanic i Balius com també la predel·la amb relleus de bronze, quatre sants i quatre santes i el Sagrari de bronze i alabastre amb interior plata i esmalts. A l’encontre, entre la nau i l’absis, pintures al fresc dels àngels músics, obra l’artista Miquel Farré i Albagués.
Capella actual del Crist Jacent,antiga capella de la Mare de Déu del Roser. Inaugurada l’any 1946 i hostatja el conjunt escultòric del Crist Jacent de Martin Diez de Liatzasolo 1544. El millor exponent escultòric renaixentista que tenim a Terrassa.
Capella i Cambril de la Mare de Déu de Montserrat. Inaugurada l’any 1947. Festes de l’entronització de la Mare de Deu. Projecte de Jeroni Font Casals i adaptació d’Eduard Blanxart i Pàmies. Altar fet pels tallers Salesians de Sarrià. Escultures de Sant Antoni de Padua i Sant Roc, a banda i banda de la Imatge Mare de Deu sobre tron de l’escultor terrassenc Esteve Casanovas i Gaju. A sota Rapte de Sant Ignasi d’alabastre de l’escultor Josep María Camps i Arnau, i projectat per Eduard Blanxart. Darrere de l’altar, es va fer el Cambril on hi havia la primitiva sagristia, amb pintures a l’oli sobre tela de Joaquim Vancells, Tomàs Viver i Ramón Cortés i un vitrall emplomat de la Verge de Montserrat.
Capella de les Germanes Missioneres de la Immaculada Concepció de la Benaventurada Verge Maria. Data de construcció desconeguda. Estil neogòtic, amb vitralls emplomats al mur sud i imatge de la Immaculada presidint l’absis. Conegudes al darrer terç del segle XIX. per les ”Concepcionistes del Cami Fondo”. L’Escola Pia l’any 1991 absorbeix el Col·legi de la Immaculada Concepció (Puríssima Concepció) i hi posa el batxillerat i la Formació Professional. Actualment s’utilitza com a taller artístic i necessita alguna reparació.
Capella de les Germanes Josefines. Construida per Lluis Muncunill l’any 1906. Comunicada amb el Convent annexa del 1900 del mateix autor. Destaca el llenguatge modernista a la porta d’entrada i la nau amb arcs parabòlics i voltes de revoltó. Absis poligonal, amb retaule posterior igual que les pintures de la nau. Finestres amb vitralls originals.
Capella de Sant Josep i la Mare de Deu del Carme de Ca n’Amat de la Muntanya. Destaca el retaule Renaixentista del Segle XVI. Col·lecció dels Comtes d’Egara dels anys 30. Ingressa provinent de la Seu d’Urgell. Del Taller de Pere Gascó (documentat a la Seu octubre 1528). I ubicat a la Capella de la Pietat de la Casa de la Comunitat de Preveres, al claustre de la Catedral de la Seu d’Urgell. Taules centrals amb els donants. Rarament íntegre, important per conèixer la pintura catalana de la primera meitat del segle XVI.
Capella de la” Ciudad Sanatorial”. L’edifici i també la capella va ser una obra realitzada per l’arquitecte Mariano Morán y Fernández Cañedo l’any 1952. Patronato Nacional Antituberculoso. De planta rectangular amb sis capelles laterals, tres a cada costat, i absis semicircular. Presidia l’absis el conjunt escultòric de fusta policromada del Calvari, amb Crist crucificat, la Mare de Deu i Sant Joan Baptista, de l’escultor d’Arucas, Gran Canaria, Manolo Ramos i que l’any 2002 es va tornar al cementiri de la localitat canària. Mosaics de Santiago Padrós. Programa iconogràfic relacionat amb la salut i guariment de malalties infeccioses.
Oratori de la Torre de lAngel. Obra de Lluis Muncunill de l’any 1908.
I Oratori de la família de Joan Antoni Pujals.
Després d’aquesta exposició d’algunes de les Capelles Ocultes que tenim a Terrassa, animo als propietaris a que les posin en valor, les conservin adequadament i que li donin l’ús que sigui més convenient, però que conservin les obres artístiques que contenen al seu lloc i, en condicions. No deixen de ser un patrimoni molt valuós de la ciutadania terrassenca.
