El debat a l’entorn de la pista de gel posa de manifest que ja estem en campanya. Tot i que la proposta ja va ser qüestionada l’any passat pel PSC per l’elevada emissió de CO2, aquest any el debat s’ha reobert de forma acalorada i més o menys tothom hi ha dit alguna cosa.
Les opcions són clares, impulsar un servei sobretot dirigit a les famílies, durant uns dies tan especials com són les festes de Nadal, en tant que oferta especial d’entreteniment i esbarjo. O no fer-ho i intentar moderar el consum d’energia en plena crisi energètica.
Tot i que podria semblar fàcil la disquisició, el cert és que el debat s’està complicant per moments i encara es podria complicar més. Per començar, ERC, soci de govern, també s’ha posicionat contra la pista de gel. En un missatge a les xarxes, Isaac Albert ha afirmat, pista de gel no, llums de Nadal sí. Perquè, de fet, si ens preocupem pel consum energètic, també cal valorar si posem llums de Nadal i el tren. I si ens posicionem al costat del màxim respecte pel medi ambient, tampoc hauríem d’acceptar l’avet del davant de l’Ajuntament, que no sé si aquest any hi serà o no.
El debat no és només pista de gel sí, pista de gel no. O llums de Nadal sí o no. Cal ampliar el debat i aprofundir en el model de ciutat sostenible que es vol desenvolupar. Relacionar aquest model amb la política comercial i amb l’oferta d’oci. Valorar com aquesta aposta per la sostenibilitat es pot fer conciliar amb l’interès legítim d’una ciutat que celebra les festes i posa facilitats per a que la seva ciutadania disfruti de les festes. Compromís i reflexió han d’anar de la mà si volem avançar cap a aquesta ciutat sostenible de què tothom parla.
L’any passat ja es va denunciar que aquesta pista de gel emetia CO2 per parar un tren. Hem tingut tot un any per rumiar alternatives, tal com toca quan es vol fer política de ciutat i més “si parlem d’una política capaç de canviar, de la mateixa manera que està canviant el món”, com el mateix alcalde diu.
Buscar noves propostes i oferir-les era l’obligació del govern, siguin els seus regidors d’un partit o d’un altre.
No fa massa l’alcalde defensava una política d’escoltar, dialogar i arribar a acords. Suposo que això no anava pels seus socis de govern. Però evidentment res a dir contra aquesta fórmula. Només que jo hi afegiria que quan s’arriba a un acord, cal ser conseqüents. I fins on jo sé, hi ha un acord clar per ser sostenibles. Bon Nadal i bona campanya!
