La B-40 entre Terrassa-Viladecavalls a Abrera-Olesa de Montserrat es va posar en marxa el 16 de febrer. No negaré l’impacte sobre el territori de l’autopista, perquè és evident. Ara bé, si poso els pros i els contres sobre la taula, pesen més els pros. A parer meu, és clar. Els 13,3 quilòmetres de la B-40 donen una sortida ràpida i segura cap al Baix Llobregat, la Costa Daurada, les comarques de l’interior, Igualada. A més, em crec que beneficiarà el sistema econòmic terrassenc. I relaxarà el trànsit a la carretera de Martorell, via d’accidents si no diaris gairebé, i de cues repetides cada dia a les hores punta. La realitat és que ja s’han acabat des de la posada en marxa del nou tram de la B-40. L’obra era esperada per milers de conductors.
I ja està? S’ha d’acabar en una rotonda al Pla del Bon Aire, sense cap mena de connexió amb la trama urbana? La resposta és no. La B-40 ha d’arribar a Sabadell, i ha de descongestionar la N-150, que s’ha de redissenyar com a via cívica més que com a espai de pas. Cert, la construcció del tram fins a la ciutat del costat ha tornat a generar polèmica per l’impacte sobre un territori ara verge. Però hi ha recursos per fer les coses ben fetes. I penso que l’exemple més clar són els túnels de Vallvidrera. En molts trams, s’integra perfectament al paisatge. Això és el que vull per una autopista que mai pot trigar 17 anys a acabar-se com ha passat amb l’actual traçat. Una autopista de gran capacitat -que es pot discutir quina és, evidentment- permetrà un trànsit més fluid i contribuirà a reduir la mobilitat interior a Terrassa, si permeabilitzem les entrades i sortides i si es fa un enllaç fonamental, el del Pont de Can Gonteres i el Pont de Vacarisses, que ha de portar també un nou tractament del camí actual que passa pels costats d’un petit bosc. L’enllaç trauria cotxes de La Maurina, de Ca n’Aurell, de Can Boada, i, de retruc, estic segur que alliberaria Arquimedes i Galileu.
I el tram fins a Sabadell ens permetria descobrir llocs que ara per ara ens semblen llunyans i que realment són a tocar, com Castellar del Vallès, Sant Llorenç Savall, Granera i Monistrol de Calders, fins i tot Sentmenat i Caldes de Montbu, i el Moianès, i el vessant est del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
