L’equador del mandat municipal és un dels moments en els que cal fer balanç de l’acció del govern de la ciutat, però també de la feina que hem fet des dels partits de l’oposició. Dos anys des de la celebració de les darreres eleccions municipals que ens permeten analitzar què s’ha fet, què no s’ha fet i, sobretot, quines són les perspectives de futur per al que resta de mandat.
En aquests dos anys Terrassa ha crescut molt, potser massa: avui som 8.000 habitants més que al 2023. Les dades de 2025 respecte l’any passat mostren l’increment anual de població més important en el que va de segle, un ritme superior fins i tot al que va experimentar la ciutat durant els anys previs a la crisi de 2008, en plena bombolla immobiliària. Un creixement demogràfic que hauria de ser sostenible i equilibrat, amb el corresponent increment de serveis públics que donin resposta a la nova realitat social. Però això no és així. Observem com a la ciutat continuen havent-hi grans desigualtats socioeconòmiques entre els diferents barris, i serà un repte, però també una obligació, vetllar per a que aquest creixement que estem vivint no agreugi encara més aquestes desigualtats.
Abans d’entrar en les valoracions polítiques, que algú podria pensar que poden no ser del tot objectives o ajustades a la realitat, veiem què pensa la ciutadania. Els veïns i veïnes de la ciutat ho tenen clar: Terrassa està pitjor ara que quan va començar el mandat. Així ho diu el Baròmetre municipal encarregat pel propi Ajuntament i publicat fa mig any. El 70% de la població pensa que Terrassa està pitjor o igual que quan es van celebrar les darreres eleccions municipals. Una dada que evidencia que la ciutadania és conscient de l’esgotament del “projecte” de Jordi Ballart com alcalde de Terrassa. Un govern sense idees i sense projecte, que no és capaç d’impulsar cap actuació positiva de gran envergadura per a la ciutat, tal com també diu la ciutadania en l’enquesta municipal.
Malauradament, el balanç que fa la ciutadania d’aquests dos anys de mandat va en la línia del que fa temps que alertem des del PSC: el govern de Tot per Terrassa està esgotat. Han estat dos anys marcats per la inestabilitat (quatre remodelacions de govern, sortida de les números 2 i 3 de Ballart, abandonament d’ERC de l’equip de govern) i per la manca de rumb en polítiques estratègiques a través de decisions absurdes i de constants improvisacions.
Dos anys en els que no hem vist el lideratge que Terrassa va arribar a projectar en el seu temps, dos anys en els que s’ha fet palesa la necessitat d’un canvi que doni la força i l’impuls que la ciutat necessita per afrontar els nous reptes amb determinació, coratge i valentia. Per contra, el que sí hem vist ha estat la penosa habilitat del govern municipal d’allunyar el talent, tant tècnic com polític, del Consistori. Un ajuntament tancat en sí mateix, reflex d’un projecte polític que no mira més enllà del terme municipal i que aïlla la ciutat de forma perillosa en un context d’interdependència entre totes les administracions públiques.
Davant de tot això, què hem fet nosaltres en aquests dos anys? El PSC s’ha centrat en fiscalitzar l’acció del govern municipal, assenyalar aquelles coses que no s’estan fent bé i proposar alternatives en la gestió dels serveis municipals. Defugint de les polèmiques estèrils que interessen a altres partits però que no aporten res a la ciutat, els socialistes hem posat el focus en la gestió dels serveis públics. Hem proposat redistribuir les despeses del pressupost municipal, prioritzant la millora de l’espai públic i de la neteja de la ciutat. Hem plantejat obrir debats que ens han de servir per donar resposta a la ciutat dels propers anys, com la configuració urbanística i el creixement demogràfic que estem vivint. Hem intentat corregir errors del govern, aportant idees i solucions per donar un millor servei al ciutadà. A vegades ho hem aconseguit, com és el cas de la modificació de la tarifa de l’aigua per revertir la gran pujada en el preu del rebut que el govern va ocasionar, o la rectificació en algunes decisions polèmiques sobre la mobilitat en alguns barris de Terrassa. Però, malauradament, en moltes ocasions ens hem trobat amb la negativa d’un govern que, sense voler assumir errors i responsabilitats, no ha volgut reconèixer la necessitat de canviar d’estratègia en alguns dels seus posicionaments.
El PSC hem estat el partit que ha liderat l’oposició i la fiscalització al govern de Ballart. Ho demostren les dades: hem formulat 319 preguntes i sol·licituds d’informació, més del doble que la resta de partits de l’oposició junts. Hem presentat propostes a cada Ple municipal treballades des del rigor, la serietat i la solvència, assenyalant preocupacions ciutadanes i posant al centre del debat públic les inquietuds reals de la ciutadania de Terrassa: la seguretat, la neteja, el manteniment, l’habitatge i la mobilitat i l’aparcament.
Han passat dos anys de mandat i en queden dos més. Es poden fer llargs o podem arribar a maig de 2027 amb la sensació de no haver perdut el temps. Els antecedents no ens fan ser gaire optimistes i, donades les circumstàncies, el millor que podria passar a Terrassa en aquests dos anys que resten per finalitzar el mandat és finalitzar també aquesta etapa que agonitza, la de Ballart al capdavant de l’alcaldia, i donar un aire fresc, no només a l’Ajuntament, també a la ciutat. Formar un nou govern, fort, estable i amb les idees clares. Amb prioritats polítiques i amb capacitat per donar resposta a les necessitats de la gent. Una administració que faci quelcom més que gestionar el dia a dia, que s’atreveixi a pensar en gran i a llarg termini. Aquí és on està i on seguirà estant el PSC.
