José Antonio Doutón és el candidat a l’alcaldia de Ciutadans Castellbisbal. Amb aquest article se’l podrà conèixer una mica millor, perquè parla de coses que van més enllà de la seva vida pública.
Data i lloc de naixement: 13 de maig de 1961, a Galícia.
Va arribar a Barcelona el 1964. Va cursar estudis de BUP a l’Acadèmia Sant Gervasi de ‘Hospitalet i a l’Institut de Bellvitge. Treballa des dels 16 anys. Els seus inicis van ser en el sector consignatari de vaixells i transitari, comerç exterior. Té el títol de transitari (Transport nacional i internacional de mercaderies, duanes). Des de l’any 2000 és empresari (autònom societari). Va fer el servei militar a Lleó i a Valladolid.
Casat des del 1983, “seguim junts i volent-nos, ens donem suport l’un a l’altre i hem passat per situacions difícils.”
Pare d’un fill, mort l’any 2005, “no m’estendré en aquest punt dolorós, la gent que em coneix ja ho sap.”
Juraments: “No falto a la meva paraula, i menys a un jurament. Crec que la paraula donada és un valor que no ha de ser fútil ni a extingir. Les promeses dels polítics haurien de ser de compliment obligat, perquè l’hemeroteca ajuda molt a valorar els incompliments”.
Lligat a Castellbisbal des dels 7 anys, en un moment de desenvolupament urbanístic de Castellbisbal amb urbanitzacions i polígons industrials. “He vist tot aquest procés al llarg de la meva vida, he participat activament en comissions de festes de la urbanització Comte de Sert, on resideixo i, durant nou anys, vaig coordinar amb l’Ajuntament manteniments i millores a la zona. Puc dir que sempre he tingut vocació de servei a la comunitat on visc, des de l’altruisme algú ha de fer coses pel bé comú”.
Es va unir a la plataforma contra el tancament de 24 hores del CAP Castellbisbal “amb grans amics i veïns, que ho segueixen sent i als que m’estimo molt.”
“Sempre m’ha agradat la política, perquè és on es decideixen els nostres destins i, l’any 2017, l’independentisme a Catalunya va fer que em tornés més actiu en la defensa de la unitat constitucional en què crec fermament. El 2019, CS em va donar l’oportunitat de representar el partit a Castellbisbal i vaig acceptar. I aquí segueixo, creient en els valors d’un partit regeneracionista i sota el meu prisma municipalista, que és el que més m’atrau”.
Espanyol, català, gallec. “Jo sóc espanyol aquí, a Galícia, a Extremadura, a Andalusia i a qualsevol punt geogràfic d’Espanya. No entenc els nacionalismes, els considero un càncer que no ha portat més que enfrontaments absurds i precarietat. No necessito ser més que espanyol i europeu. He viatjat per la meva professió a molts països amb el meu passaport espanyol i amb molt d’orgull puc dir que em reivindico espanyol. De vegades em pregunten si parlo català. Doncs sí que el parlo, sobretot amb família de la meva dona, que són de la zona de Tortosa, i amb qualsevol que no m’ho vulgui imposar. Però penso en espanyol. També empro diàriament l’anglès, el portuguès i l’italià.”
S’aixeca a les 6:45, camina uns 5 quilòmetres, pren cafè al Casal de Castellbisbal i manté tertúlies amb alguns amics i veïns.
La seva jornada inicia a les 8:50, teletreballa, no té horaris i atén els clients i agents a qualsevol hora cada dia de la setmana. “Compagino perfectament amb la meva tasca de regidor portaveu i reservo espais de temps per reunir-me amb el meu grup. No he fallat a cap reunió important a l’Ajuntament, així com a comissions, juntes de portaveus i òbviament plens. Crec que m’organitzo bé el temps”.
Els seus “hobbies” són les caminades, forma part d’una associació de Castellbisbal i “gaudeixo molt amb ells. I els esmorzars i menjars. Valoro molt l’amistat i la bona companyia i gaudir del debat de cafè.”
