Aquest dimarts els propietaris de Celsa han destacat que el govern espanyol ha d’autoritzar el canvi de propietat de l’empresa després que el jutge homologués el pla de reestructuració presentat pels creditors. En un comunicat, assenyalen que l’aplicació del pla significarà que l’empresa passarà a mans d’inversors estrangers i que això requereix l’autorització de l’executiu espanyol en compliment de la llei 19/2003 de 4 de juliol.
En aquest sentit, l’actual normativa estableix que és necessari demanar una autorització prèvia perquè empreses estrangeres puguin invertir en companyies considerades estratègiques a l’Estat. Parlem d’empreses com ara infraestructures crítiques, tecnologies crítiques o amb informació delicada i mitjans de comunicació, entre d’altres. Un altre dels requisits serà si l’inversor estranger està controlat directa o indirectament pel govern d’un tercer país o si existeix un risc greu que exerceixin activitats delictives o il·legals que afectin l’ordre públic.
Per la seva banda, l’actual direcció de la planta ha afirmat que durà a terme les accions necessàries per garantir la continuïtat del seu projecte industrial i que vetllarà pels interessos “industrials, socials i econòmics que no només afecten la companyia sinó a tot el seu entorn, cadena de valor i treballadors”.
Celsa ha destacat també que és una empresa estratègica espanyola i europea que compta amb el suport de socis, proveïdors, administracions públiques, governs autonòmics, patronals i sindicats. “Tots ells al llarg d’aquest procés s’han manifestat a favor de la continuïtat el projecte i, per això, Celsa té assegurada la seva continuïtat”, destaquen en el comunicat els propietaris.
El jutge autoritza el canvi de propietat
En una sentència publicada aquest dilluns, el jutge del jutjat mercantil número 2 de Barcelona va homologar el pla de reestructuració de la siderúrgica Celsa. D’aquesta manera, donava llum verda al fet que els creditors en passin a ser els principals accionistes i substitueixin als actuals propietaris, la família Rubiralta.
D’aquesta manera, el magistrat va considerar que el deute de l’empresa, d’uns 3.000 milions d’euros, era superior al valor de la companyia i que la proposta dels creditors era l’única alternativa viable a mitjà termini per a la planta.
