Una reivindicació que es remunta almenys a fa 25 anys es fa realitat, finalment, aquest mes de gener quan al ple municipal de Terrassa del dia 30 s’aprovi l’inici de segregació de la urbanització de La Font de l’Espardenyera a Matadepera, que de fet ja fa anys que té la majoria de serveis al municipi de sota Sant Llorenç del Munt. S’ha anunciat en una visita conjunta aquest divendres del tinent d’alcalde de Territori terrassenc, Xavier Cardona, i l’alcalde matadeperenc, Guillem Montagut, a la mateixa urbanització acompanyats de part dels veïns. Els 186 habitants, que reclamaven aquest canvi, passaran d’aquesta manera a formar part d’un municipi que sobrepassarà segur els 10.000 habitants i incrementarà així el nombre de regidors de l’Ajuntament de 13 a 17, multiplicant alhora les subvencions de les administracions, tal com ha declarat l’alcalde Montagut a MónTerrassa.
El començament d’aquesta segregació, que s’ha d’allargar encara un any un cop les instàncies de la Generalitat hi hagin donat el seu vistiplau, s’enceta en el ple municipal terrassenc on s’ha d’aprovar l’inici de “l’expedient d’alteració del terme municipal de Terrassa, mitjançant la segregació d’una part d’aquest, denominat La Font de l’Espardenyera, per agregar-se al terme municipal de Matadepera”, segons està redactat a l’ordre de dia de la comissió de Territori i Habitatge amb els grups polítics de dilluns que ve. En un comunicat de l’Ajuntament de Terrassa, es considera que aquesta iniciativa “dona resposta a la voluntat expressada pels veïns i veïnes de la Font de l’Espardenyera, que demanaven fer aquesta modificació atenent la seva clara vinculació geogràfica i de continuïtat urbana amb Matadepera, així com les relacions socials i funcionals amb aquest municipi”.
“Plantegem aquest procediment un cop escoltat el territori i amb la voluntat de garantir la màxima transparència i seguretat jurídica”, es recull en el comunicat de les paraules del tinent d’alcalde Cardona durant la visita, on ha afegit que la decisió del seu equip de govern és “per donar una resposta coherent a la realitat urbanística i social de la Font de l’Espardenyera, posant al centre els interessos del veïnat”.
En el cas més que segur que l’expedient s’aprovi al ple, correspondrà al mateix Ajuntament de Terrassa assumir la seva instrucció per a ser sotmès als informes de les comissions de Delimitació Territorial i Jurídica Assessora de la Generalitat. Després, el Govern ha d’aprovar l’alteració dels termes municipals si es confirma, com és el cas, que hi ha un acord favorable entre els municipis interessats i si cap de les dues comissions ha formulat al·legacions.
Una urbanització amb serveis pagats per l’altre municipi
La urbanització de La Font de l’Espardenyera, actualment al districte 6 del nord-est terrassenc, es troba delimitada al nord pel municipi de Matadepera, a l’est pel torrent de la Font de les Canyes, al sud per la carretera de Castellar i a l’oest el torrent de les Monges. Si bé la seva entrada natural és per la carretera de Matadepera (BV-1275), ja dins el nucli urbà d’aquest municipi. La seva associació de veïns, en el grup d’estudi per aquesta segregació, fa tres anys hi va comptabilitzar una mica més de setanta parcel·les i uns vuitanta habitatges, mentre que al padró actual de l’Ajuntament hi estan registrades 186 persones.
“Matadepera és l’entrada natural de la urbanització i, a més, és la que ofereix tots els serveis”, ha manifestat a MónTerrassa l’alcalde Montagut. “Les deixalles es gestionen des de Matadepera, el carter és des de Matadepera, les aigües són des de Matadepera, el Centre d’Atenció Primària (CAP) el tenen a Matadepera”, recorda tot remarcant que “hi havia un desajust urbanístic” que, fent aquest pas, el fa entrar “dintre d’una normalitat”. De fet, fins ara, els dos ajuntaments es reunien una vegada l’any per passar comptes dels serveis que prestava el de Matadepera, però també per altres serveis que els dona el de Terrassa, i cobrar la diferència. “Ara ho podrem portar nosaltres directament sense tenir aquest traspàs de factures amunt i avall”, es felicita l’alcalde.
L’entesa per a la segregació, curiosament, s’ha produït quan s’han trobat dos equips de govern encapçalats per independents, Jordi Ballart per part de Tot per Terrassa i Montagut per Som-hi Matadepera. “S’ha d’agrair molt per part de l’Ajuntament de Terrassa i tots els tècnics involucrats en aquest pas”, destaca l’alcalde malgrat d’altres divergències en temes de mobilitat que estan sobre la taula.
10.000 habitants per passar de 13 a 17 regidors i multiplicar subvencions
L’altre motiu d’optimisme per a Montagut és el fet que Matadepera es garanteix ara sobrepassar els 10.000 habitants desitjats. El padró municipal ja en compta amb 10.277, però l’Institut Nacional d’Estadística (INE) encara els situa en 9.800 i escaig. En les següents estadístiques de finals del 2026 l’INE hauria d’integrar el nou padró, s’hagi acabat o no el procés de segregació de La Font de l’Espardenyera. “Això significa que en lloc de 13 regidors passarem a ser 17; això significa que els ajuts estatals es multipliquen; això significa que totes les subvencions i altres que demanem per esports, o per cultura, o per biblioteques, també pràcticament se’ns duplica”, anhela l’alcalde en l’horitzó de les pròximes municipals del maig del 2027.
En un registre diferent, l’AV de La Font de l’Espardenyera també es mostra satisfeta amb l’anunci d’aquest divendres. “L’acte d’avui, tot i que era molt informal, per nosaltres consolida la voluntat dels dos ajuntaments, que ens consta que ja treballaven des de fa temps”, ha manifestat a MónTerrassa un dels vocals de l’associació, Josep Gómez, present a la reunió juntament amb una altra vintena de veïns, i que forma part de la comissió de seguiment.
“Era un contrasentit, perquè aquí només accedim des de Matadepera, els serveis ens els dona Matadepera”, insisteix com a paradoxa Gómez de la situació, en què després han d’anar a pagar els impostos a l’Ajuntament de Terrassa. “Les escoles adscrites o de zona, sí que són les de Matadepera des de fa molts anys, però no estava escrita enlloc i podia canviar d’un dia per l’altre i, si es volia portar els nens a la pública, que s’hagués de fer en escoles de Terrassa”, posa com a exemple. L’absurditat màxima va arribar amb el confinament per la pandèmia de la covid. “No es podia canviar de municipi i, per anar a algun lloc, havíem d’ensenyar el paper perquè érem de Terrassa però passàvem per Matadepera”, rememora Gómez d’aquell moment encara.
