L’alcalde de Matadepera, Guillem Montagut, anuncia en aquesta entrevista a MónTerrassa que es presenta a la seva reelecció a les municipals del maig que ve. Exerceix el càrrec després d’haver guanyat per sorpresa en les eleccions del 2023 amb la seva plataforma independent Som-hi Matadepera. I haver governat amb una regidora d’ERC, Anna Piñol, i, al principi, amb el grup de Junts fins que el seu cap, Gabriel Pirla, va decidir sortir de l’executiu però dues regidores, Núria Garcia i Dolors Martí, hi van continuar com a no adscrites. De l’altre grup independent Suma’t Matadepera, l’exalcalde Nil López, procedent de Junts, per la seva part, s’ha mantingut des del primer dia a l’oposició. Ara, es reunifiquen com a Junts-Suma’t Matadepera, però amb candidat diferent en la figura de Toni Borrull.
En aquesta entrevista, Montagut explica els motius que el fan optar a quatre anys més, la feina de govern feta, la seva relació amb els seus socis i l’oposició i temes que han tensat la relació amb aquests últims com el canvi de sistema en la recollida d’escombraries, la pressió fiscal, el tancament del restaurant a La Mola o la recent tala d’arbres després de la ventada. També d’un municipi que acaba de superar els 10.000 habitants i de la seva connexió amb Terrassa en un projecte tan determinant com la futura Ronda Nord.
L’oposició a l’Ajuntament s’acaba de tornar a unir i ha presentat un candidat, que és Toni Borrull. De moment, vostè no s’ha manifestat. Com a cap de Som-hi Matadepera ha pres una decisió?
Jo fa dies que la tinc presa, però lògicament el que havíem de fer és passar-ho per la junta de Som-hi. Perquè nosaltres vam néixer a través de SOM, encara que vam haver de canviar el nom de l’entitat a Som-hi per poder-nos presentar a les eleccions. Fa mesos, en una de les juntes setmanals, se’m va proposar que continués perquè tothom em deia que quatre anys és massa just. I jo el que els vaig demanar va ser un temps de reflexió. A més de posar el càrrec a disposició, si hi havia algú altre amb ganes i intenció de tirar endavant. En principi, tota la junta estava perquè jo continués. Per tant, ens vam dir que continuàvem. El cap de llista ja el tenim, que seré jo i, a partir d’aquí, començarem a muntar l’equip, com vam fer a les primeres eleccions que ens vam presentar.
Personalment, tenia ganes de continuar? No hi ha un desgast?
Sincerament, jo m’ho estic passant molt bé. La feina d’alcalde, tal com la tinc entesa, l’he volgut enfocar estant amb la gent, al carrer, participant activament de tot el que es fa al municipi i fora del municipi. Perquè, per exemple, a Terrassa esteu acostumats a veure’m en actes perquè penso que un alcalde ha de representar el seu poble i estar a tot arreu on se’l demana. He intentat fer aquesta feina. Hi ha la part negativa, que són les crítiques i les mentides que van corrent, però penso que s’ha d’estar per sobre de tot això. Nosaltres estem fent una feina que és la que vam dir que faríem quan vam entrar, que és endreçar l’Ajuntament. I penso que ho estem fent perfectament bé. I, a més, ara tenim engegats tota una sèrie de projectes que, tal com em va dir un bon amic i savi quan vam començar, necessito quatre anys més per acabar.
I no s’ha trobat massa obstacles, tant estructurals com d’herència, per dubtar, de vegades, si podia canviar les coses que venia a canviar com a plataforma municipalista?
Més d’un cop… El que passa que jo sempre he dit el mateix: la meva vida no ha sigut senzilla, no ha estat un camí de roses. Jo no vaig poder estudiar quan havia d’estudiar. Vaig haver de fer-ho, després, treballant. Sempre estàs una mica nedant a contracorrent, intentant solucionar problemes. I aquesta manera de fer d’anar solucionant problemes és la que, un cop a dins d’alcaldia, amb tots els problemes que van sortint, i aquestes dificultats i aquests entrebancs, i tot el que es va generant, el que et fa és progressar. Estic molt més capacitat que fa tres anys, quan em presentava a una feina que no sabia ni quina ni com seria. I a dia d’avui, sí que puc dir que tinc molt més coneixement, molta més facilitat de paraula que tenia i que també sé enfocar els problemes d’una altra manera que no pas hagués fet quan vaig començar.
Com ha estat aquest treball en coalició al no tenir majoria? Primer amb quatre regidors de Junts i una regidora d’ERC i, després, sense Junts però amb dues regidores no adscrites.
Recordo la nit electoral en què Esquerra crec que va treure els pitjors resultats de la seva història a Matadepera i estaven realment desolats. I jo li vaig dir a l’Anna (Piñol) i tot l’equip d’Esquerra que no patissin, que nosaltres érem un equip nou i tenir algú amb experiència ens anava bé per afrontar depèn de quina decisió. Els vaig dir que comptaríem amb ells a l’hora de governar. Nosaltres hem sigut, som i seguirem sent una agrupació d’electors que el que fem és treballar pel municipi. I amb gent que té ganes de treballar pel municipi, sempre ens hi entendrem. La problemàtica de Junts de marxar del govern i que dues de les seves regidores es quedessin, en puc parlar des de l’equip de Som-hi. Vam veure dues persones, la Dolors i la Núria, que tenien ganes de treballar. I així ho han fet, treballant molt fort pel municipi. I no només en les seves àrees, sinó també en les decisions de govern. I també ho haig d’expressar de l’Anna. No diré que ha sigut un camí de roses, perquè ja vam dir que seríem una coalició que, si algú discrepava, ho podia fer públic tranquil·lament. Del que es tracta, precisament, és de liderar i encapçalar aquesta gent perquè la feina surti de la millor manera possible per al poble.
Quins avantatges i quins desavantatges té, i amb això hi ha un paral·lelisme amb l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, el fet de no tenir el suport d’un partit polític nacional?
El Ballart té una població de més de 200.000 habitants, amb un ajuntament amb tota una sèrie de diners i una sèrie d’assessors que li donen suport al darrere. A més, ja portava uns quants anys, primer amb els socialistes. Nosaltres, quan aterrem aquí, de contactes pocs en tenim. I aquesta activitat meva de voler sortir, conèixer i fer, ens porta a relacionar-nos amb diferents grups polítics que estan o no en el municipi i que s’ofereixen a ser la nostra veu. Me’n recordo que una de les primeres coses que demano a Madrid, ho faig a través dels socialistes. Perquè a les autopistes, a la C-58, a la C-16, a la sortida no es veu el nom per enlloc de Matadepera. I és un tema que, més o menys, ho van solucionant. I arran d’això, també hem anat contactant per altres temes i ens hem sentit sempre escoltats i sostinguts. També en el sentit econòmic, quan hem demanat ajuts per al clavegueram o altres actuacions. Penso que la vida política també està fent un tomb. La gent acaba desconfiant d’aquests grans partits polítics que sempre han governat i que ens han donat aquestes sorpreses que, a vegades, ho han fet més per ells que per al poble. El fet de tenir gent amb ganes de treballar pel seu municipi, per la terra, pel país, a nosaltres ens fa tenir el nostre encaix dintre del món polític tradicional.
Això el beneficiarà en un moment en què l’oposició es reunifica com a Suma’t-Junts Matadepera i pot utilitzar les coses que no funcionen?
El desgast l’hem tingut com qualsevol altre partit polític. Però també hem fet coses molt bé i hi ha molta gent que m’ha traslladat que no em va votar, però a les properes ho farà. Si tenim en compte que Matadepera, tradicionalment, ha sigut un poble de centredreta i en el qual sempre s’ha votat Convergència, o més Unió Democràtica, des de l’any 1978 fins al 2003, amb el parèntesi del PAM (Proposta Activa per Matadepera) en coalició, això és una dada important. El segon sorpasso que es fa a Junts, som nosaltres. I no governem perquè hàgim fet coalicions, és que nosaltres els guanyem a les urnes, els guanyem a totes les taules. La derrota de Junts s’ha de tenir en compte com a tal. Anaven separats, sí. Però es van separar per unes raons que jo no sé si han solucionat a dia d’avui. Perquè potser, si ho haguessin solucionat, hauria sortit algun altre candidat que hagués estat més al capdavant de la gent de Matadepera.
El coneix aquest candidat, Toni Borrull?
Molt. És una molt bona persona, és un bon home i penso que farà una molt bona feina al capdavant de Junts. Ara, ha de posar molt l’ordre dins de Junts. Penso que tota la disbauxa de Junts no és que la segueixin tenint, però crec que hi ha gent que hauria de saber començar i saber plegar.
Però el cap municipal de Junts, Gabriel Pirla, plega…
Sí, però a Junts encara hi ha molta gent que l’any 1979 (primeres eleccions municipals democràtiques) ja hi era. Podem pensar que totes aquestes velles glòries el que haurien de fer és donar pas als joves. Quan ens vam presentar el 2023, des de Junts, precisament, se’m deia que guanyaria al poble però enlloc més i que ells tornarien a governar. Pensant que els un o dos regidors nostres potser els hi farien falta per tirar endavant. I vull pensar que el poble també ha vist una altra manera de governar. Qui et diu que els electors no canvien el sentit del seu vot?
I considera que l’exalcalde Nil López, que se’n va anar de Junts per muntar Suma’t Matadepera, ha fet una oposició constructiva?
No.
Per què?
Una oposició constructiva hauria sigut alinear-se en coses que ells havien decidit, com pot ser el tema de les escombraries, i es podria haver fet algun altre tipus de feina per intentar calmar la situació. El que han fet ha sigut anar a crispar la població. Tant el senyor López com el senyor Pirla. En molts aspectes, han buscat la confrontació, la crispació de la gent i hem tingut plens complicats, precisament, per la seva agitació. Fins i tot, gent propera al partit sé que els hi ha dit en més d’una ocasió que afluixessin, que això era un poble i del que es tractava era de remar perquè les coses anessin sortint. I no buscar confrontacions directes. Matadepera sempre havia sigut una bassa d’oli, en aquest sentit. Hi havia hagut un respecte, un saber fer en els plens, i ens hem assemblat potser a més ajuntaments propers que havien tingut una crispació continuada. Penso que, aquí, a Matadepera no estaven acostumats a estar a l’oposició, no estaven acostumats a estar fora del govern i, això, també els ha perjudicat.
Ara, però, s’han reunit no només electoralment, sinó amb la plataforma Desperta Matadepera per posar com a promesa de campanya per eliminar l’obligatorietat dels tacs en la recollida d’escombraries. Fins a quin punt això és impopular?
El primer mes d’estar a l’alcaldia, els vaig dir que això ho deixéssim i ho faríem més endavant. A mi, tirar endavant aquell contracte d’aquella manera no em venia gens de gust. I més amb tota la problemàtica que vèiem que sortiria. La resposta dels tècnics és que s’havia signat un contracte i, si no es complia aquesta manera d’actuar amb les deixalles, hauríem de pagar una multa important, com havia passat amb altres ajuntaments, com Granollers o Manresa que havien rebut una subvenció. Nosaltres vam decidir jugar la Champions i, si volíem tirar enrere, havíem de posar entre 300.000 i 400.000 euros sobre la taula per dir que no volíem els cubells, els tacs, el control. A la llarga, del tema dels cubells hi ha molta gent que no està conforme, però també n’hi ha molta altra que sí. Ho troben més net, més endreçat, que funciona millor. I ho hem seguit fent. Als de Desperta Matadepera, els hem de tenir en compte, però tots els canvis que nosaltres hem intentat tirar endavant amb la recollida de brosses, a nivell tècnic sempre se’ns ha dit que no. Ara em sorprendria molt que entressin amb un nou govern i poguessin tirar enrere tot al que a nosaltres ens han estat dient que no fins ara.
Una de les crítiques, en aquest sentit, en les intervencions ciutadanes als plens és que Matadepera té una de les rendes per càpita més altes de Catalunya, però perquè hi ha tres o quatre que disparen aquesta renda i la resta de la població és bastant més modesta i es queixen d’uns impostos massa alts…
Sempre he acabat dient el mateix: Matadepera és un poble com qualsevol altre de Catalunya. I sempre que vaig al consell comarcal, m’assec al costat de Badia del Vallès i Polinyà. Sant Cugat ens queda molt lluny. Perquè, a més, Sant Cugat té 80.000 o 90.000 habitants, i està jugant en una lliga totalment diferent. És això, Matadepera té una sèrie de gent que té molts diners. Però també hi ha una gran majoria que ens aixequem cada dia per anar a treballar, que tenim la nostra nòmina i arribem a final de mes com arribem. Pagant els nostres impostos, pagant la nostra hipoteca i pagant tots els serveis. Matadepera té uns serveis socials que atén un munt de gent cada mes. Té un servei de Càritas que, cada any, ens demana més diners perquè hi ha gent a qui li costa arribar a final de mes. Ara bé, a Matadepera els impostos són més alts? Estem pagant l’IBI més barat que a Terrassa, Viladecavalls o qualsevol altre municipi. Aquí, estem amb el 0,46% de pressió fiscal i, a Terrassa, estan amb el 0,70%. El que tenim són cases molt grans que, lògicament, quan se’ls aplica la fórmula de l’IBI paguen molts diners. Però n’hi ha molts altres que paguen més o menys el mateix que a tot arreu.
Hi ha hagut crisi de govern pel tema de la tala d’arbres, a càrrec de l’empresa Soliva, amb la regidora de Medi Ambient Piñol, d’ERC?
Jo no diria crisi de govern. En el tema de la tala d’arbres, el que s’ha fet entenc pel que han dit els tècnics mateixos és una bona gestió per tal de treure tots els arbres caiguts i morts. I diria els perillosos, i no tan perillosos, que vam aprofitar per intentar fer neteja ara que tenim aquesta gent aquí i que, a més, no ens està cobrant un duro. Si no que era la feina feta gratuïtament a canvi de la fusta que treien. Aquesta gent ha fet una feina fabulosa, i no ens ha costat un duro. Si ho comparem amb la primera part de l’emergència després de la ventada del 12 de febrer passat netejant els parcs públics del bosc de les Farigoles i Pep Ventura, pràcticament vam pagar més de 40.000 euros per treure la seixantena d’arbres que van caure. Aquests arbres s’havien de triturar. Per tant, havíem de buscar una solució. La solució que es va trobar va ser aquesta. Aquesta solució és una solució que és d’urgència. Passem d’una emergència del dia 12 fins al 25 de febrer i, a partir d’aquesta data, el que intentem és aprofitar aquesta urgència per seguir millorant els parcs públics municipals. Nosaltres no hem fet gestió forestal, sinó arreglar les zones verdes urbanes on teníem una quantitat de pins indecents que, a més, molts dels que havien caigut ens havien rebentat clavegueres, o havien rebentat enllumenat públic o havien rebentat, fins i tot, cablejat elèctric. Què hem fet? Una neteja d’aquestes zones, primer perquè no ens tornin a caure aquests arbres si hi ha una altra ventada. I, segon, per buscar una franja de protecció d’incendis més grossa de la que teníem fins ara.
A Matadepera sobren molts pins. Parlo de pins perquè és una espècie invasora i és de la que més tenim. I també podríem parlar de les alzines. Tenim fotos dels anys cinquanta del segle passat, on es veu La Mola des de Can Roure i pots comptar tots els arbres. I, a dia d’avui, el que tens és una gran massa verda, que el dia que tinguem un incendi hi ha molta d’aquesta gent que ara es queixa que s’han tallat molts arbres i, després, es queixaran que potser se li ha cremat la casa perquè té molts arbres al costat. Nosaltres hem de cenyir-nos a una norma europea i una norma catalana quant a l’estat dels voltants de les urbanitzacions, que són aquestes franges d’autoprotecció. Però, a més, hem de treballar perquè els boscos urbans tinguin una densitat arbòria justa i necessària per evitar que hi hagi una propagació forta d’un gran incendi forestal.
Si parlem de parcs, hi ha novetats en la conversió del camp de golf?
Sí, abans de l’estiu estava previst fer una primera obertura. Ja hem tancat perimetralment els llacs, per tal que la gent no caigui dintre. S’han tret i retirat tots els arbres que havien caigut, que n’havien caigut moltíssims. Però és que, a més, vam treure també moltes alzines mortes degut a l’excés de reg que havien tingut. És un arbre de secà i, quan se’l rega molt, el que fa és podrir-se les arrels i es mor. Ara tenim tot el parc de Can Vinyers, més o menys, net i el que es farà és obrir perquè la gent pugui entrar a caminar, a córrer o a fer el que vulgui.
Aquest estiu mateix?
Jo penso que sí. Hi ha un pla de seguretat que és el que s’ha de complir per poder obrir, després d’haver retirat aquests pins. Que això no vol dir haver fet totes les actuacions que volem fer perquè sigui un parc urbà. Però, de moment, es podrà obrir perquè la gent hi vagi a passejar i a caminar. I, després, en un futur ja anirem fent tot el projecte que tenim en marxa.
En aquesta línia, vostè defensa i considera que ha estat positiu el fet de tancar el restaurant de La Mola. Un tema que polaritzava a tothom, a favor o en contra…
L’altre dia vaig estar a Sentmenat en un acte de l’Ajuntament, i em venien a felicitar pel tema del tancament del restaurant de La Mola. Tornem a tenir herbes, tornem a tenir tota una sèrie de vegetació, una sèrie de flora, que havia desaparegut per l’acció de la gent, per l’acció dels animals que hi pujaven. La contaminació de les fonts, a peu de La Mola, també la tenim molt millor del que estava. D’aquí a uns anys, encara se’ns agrairà més que hàgim fet el pas de tancar un restaurant en un lloc que era insostenible. Pel fet de no haver-hi llum, no haver-hi aigua i no haver-hi un clavegueram, en un edifici del segle X. A més d’allò que sempre se’ns havia dit dels mateixos pro-restaurant, que allà no hi havia necròpolis. Però si saltaven els ossos i els cranis! Hi han trobat setze ossos i, ara, excavaran més perquè n’hi ha una pila més. Pensem que tenim un bé cultural d’interès nacional i que és de la mateixa categoria que la Mesquita de Còrdova o qualsevol altre monument estatal. I, aquí, el teníem pràcticament com un McDonald’s. Un parc natural és un parc natural. Si no s’arribava en vehicle, allà es trencava la cadena del fred. És el que hem dit i defensat durant tots aquests anys. I el tancament va ser un tema d’una propietat (Diputació de Barcelona), que decideix no prorrogar un contracte que ja posava que era improrrogable. La senyora que va signar aquest contracte cinc anys abans, sabia que se li acabava el 2023 i que havia de marxar.
Estan funcionant ja els aparcaments al costat de les urbanitzacions per poder deixar el cotxe i continuar caminant?
No, estem pendents de treure el concurs de la zona blava i zona verda. Que hi ha unes discrepàncies dins de l’Ajuntament amb els tècnics, sobre el que falta. És un tema que hauria d’haver sortit fa un any i mig. Nosaltres el que sí que estem és insistint perquè es faci l’abans possible. Ja vam licitar la pintura de tota aquesta zona verda tocant el parc natural. I havent pintat i sense que, de moment, funcioni el pagament, el que hem fet ha estat endreçar. Ara, quan puges, veus els cotxes que estan aparcats on toca estar aparcats. Abans, els trobaves en entrades de camins o guals de particulars. Espero en un futur, i que no sigui gaire llunyà, que puguem començar a cobrar. Penseu que els de Matadepera, quan anem a Terrassa, a Sabadell o a Barcelona, o paguem pàrquing o paguem zona blava, però paguem. El fet que la gent fes servir els nostres carrers amb el seu vehicle, també desgasta l’asfalt, desgasta les ratlles, embruta i s’ha de fer arribar les escombraries per a una recollida de bosses, caques de gossos i altres. Tenim un cost afegit de tots els visitants que rebem que van a La Mola. És lògic i normal que, com a municipi, si hi ha alguna cosa que ens pot donar una mica de diners ho aprofitem.
Precisament, quan es va fer públic que la urbanització del Pla de l’Espardenyera, que ara pertany a Terrassa, passaria a Matadepera es va saber que això us faria arribar als 10.000 habitants i, per tant, més recursos com Ajuntament. Com es planteja governar un municipi amb 10.000 habitants?
Ja hem passat de 10.000 habitants. Sense l’Espardenyera, estem en 10.200 i escaig. Ho dic perquè cada mes signo les dades que enviem a l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya).
Des de quan?
Des de finals de l’any passat. Al setembre o octubre passat, vam fer el salt. De moment, si mires les seves dades seguim amb els 9.900 i escaig. Però estem ja arribant. No sé dir si que, a les properes eleccions, ja estarem parlant de 17 regidors, cinc més. Des de l’ajuntament de Matadepera, ja estem donant serveis a l’Espardenyera: la recollida de residus, la xarxa d’aigua, el correu, el CAP, escoles. En principi, créixer amb aquests 300 habitants i escaig habitants que té l’Espardenyera no ens ha de comportar un increment dels nostres serveis cap a la població. El que sí que ens hem de començar a plantejar, i ja ho tenim a sobre la taula, és, per exemple, la biblioteca. Fa aproximadament catorze o quinze anys, que la Diputació ens diu que tenim una biblioteca de 300 metres quadrats i hem de passar a una altra de mil. Ja hi estem treballant. Suposo que, en breu, podrem anunciar on la col·loquem. El que fem és adquirir un edifici per fer aquest canvi.
En el tema d’escoles, ja s’està treballant amb el departament d’Educació per tal de donar el caire necessari, que hi hagi nens de Matadepera. Que no tinguem aquest turisme escolar que hi ha actualment, sobretot del nord de Terrassa, que ens puja molta canalla a institut i escoles. L’escola Joan Torredemer, quan la vam obrir i no la podíem omplir amb nens de Matadepera, lògicament es va fer amb nens de tot arreu. Aquests nens, al final, van acabar a l’institut i el que ha passat és que s’han anat obrint línies amb coses que, en principi, tampoc hi havíem de donar més servei. Perquè tenim els nens que tenim. I, a més, estem en un decreixement de natalitat important, segons els mapes que ens passen. Aquest poble de més de 10.000 habitants, sí, l’hem de dimensionar una mica més. Però tenim un sostre de 15.000.
I en la relació amb Terrassa, esteu coordinats per a la futura Ronda Nord, perquè us afecta directament?
És un tema que ens preocupa, i ens preocupa molt. Matadepera segueix tenint les dues mateixes entrades cap al sud, que és la carretera de Terrassa i la carretera de Sabadell. O la carretera de Castellar. No hi ha hagut cap altre increment d’entrades ni sortides. Quan vaig néixer als setanta, érem 1.200 habitants i, ara, ja serem cap als 10.000. Amb aquest trànsit fins als 10.000 en aquests cinquanta anys, ens trobem que tenim els mateixos carrils, les mateixes carreteres. La Ronda Nord de Terrassa ha de ser una oportunitat per Matadepera. I ho hem d’aprofitar. Hem parlat amb el tinent d’alcalde terrassenc Cardona i estem parlant també amb la Generalitat perquè ens donin veu a opinar. Tot i que no passi dintre del nostre municipi, hi ha unes conseqüències col·laterals que comportarà, per exemple, que la sortida de Matadepera d’aquesta Ronda Nord estigui al polígon industrial de Can Petit. Si aquesta sortida és a Can Petit i no a la gasolinera Q8 de la carretera de Matadepera, què haurà de fer la gent? Sortir i anar per la carretera de Castellar o anar per la carretera de Terrassa a Matadepera? Tenim, ara, una oportunitat molt bona per unir Matadepera amb Terrassa per la riera. És que la caserna de la Guàrdia Civil és en terme municipal de Terrassa, tot i que l’edifici sigui de Matadepera! I, davant de la caserna, tenim tota una esplanada on es podria fer una rotonda i fer la distribució de vehicles, que podrien anar cap a l’institut i podrien entrar a Matadepera.
Ho heu proposat?
Ho tenim sobre la taula, ho tenim dibuixat. I ho hem proposat a la Generalitat i l’ajuntament de Terrassa.
I l’ajuntament de Terrassa hi està d’acord?
És que no hi haurà més remei. L’ajuntament de Terrassa ha de pensar en els problemes que tenim actualment. I actualment tenim que, a certes hores del dia, a la carretera de Terrassa a Matadepera, a la Q8, hi tenim unes cues fins a la botiga de jardinatge Argemí. I de sortida de Terrassa, igual. I cap a la B-40, exactament igual. Per tant, ens hem de plantejar un nou model de mobilitat al nord de Terrassa. I més, si ara ens passarà aquest Quart Cinturó fins a quasi Castellar. Això ens implicarà més moviment de camions, més moviment de vehicles, més moviment de cotxes. Abans, l’avinguda Vallès era l’avinguda reina per anar a buscar la C-58. I estem parlant de fa deu anys o menys. Aquest moviment de Ronda Nord, el que ens ha d’obrir són noves oportunitats a Matadepera per poder tenir una avinguda del Vallès fins a l’Escola de Música, fins a la plaça Sant Jordi. Perquè, a Matadepera, també ens traurà molt tràfic de dintre de l’Àngel Guimarà i del centre del poble. Matadepera, com a municipi, i tenint els carrers que té, necessitem una ronda de circumval·lació del poble. I hem de treballar cap a aquest objectiu.
Ha pensat ja en el programa de govern dels pròxims quatre anys?
Hi estem treballant. El que passa és que vam fer un programa electoral tan realista que, pràcticament, ho hem acomplert tot. Ens queda pensar en coses noves, però són coses que ja les tenim en marxa. Ara, engeguem les obres dels vestidors de la zona esportiva. Engeguem o engegarem en breu la construcció de 64 habitatges de protecció oficial, Tenim en projecte el tema de la biblioteca, el de la reparació de l’Èpic i tota la zona del pavelló allà dalt. Hi ha el projecte del parc de Can Vinyers. Tenim en ment una pila de projectes. Sense oblidar que volem seguir millorant el poble. I seguir millorant el poble és seguir fent clavegueres, soterrant línies elèctriques a través de la distribuïdora i arreglant la xarxa de l’aigua, que la tenim encara no com una regadora, però quasi.
Hi haurà sorpreses a les llistes, apareixerà gent nova que es pugui apuntar?
Segurament, sí. I ho puc dir amb un gran somriure, perquè el que tenim a un any vista de les eleccions és molta gent que se’ns està apuntant.
Un desig per a renovar l’alcaldia?
De desitjos en tinc molts (riu)… El desig seria acabar tot aquest gran projecte que va començar com un somni, que es va convertir en realitat i que, ara, veiem que és possible fer tot aquest canvi. A mi tampoc m’agrada eternitzar-me en els llocs. Vaig estar vuit anys dirigint el Cos de Bombers Voluntaris i a la Germandat de Sant Sebastià vaig estar quatre anys al costat del Toti Garcia i quatre anys presidint. I, aquí, també em marco allò de dir estaré quatre i possiblement quatre més, però no em vull eternitzar. El que sí que m’agradaria és marxar tal com vaig entrar, honestament sense gaires més coses de les que hi ha, però sobretot endreçant el que és l’Ajuntament. Nosaltres ens vam trobar en una situació difícil i complicada amb tota la sèrie de contractes i serveis adjudicats de qualsevol manera i sense cap tipus de licitació, i tot això ho estem posant al dia. I el que ens agradaria és acabar tot això amb un ajuntament el més transparent possible quant a adjudicacions i facturacions. I, a partir d’aquí, el qui vingui darrere que segueixi el llegat. Almenys, si més no, haurem ensenyat una altra manera de treballar diferent de la que es portava fins ara.
