Un bomber voluntari ha salvat la vida d’un nadó de sis mesos a Matadepera. Va ser aquest dilluns, dia 7 d’agost, a la tarda, quan en Pere Freixa es trobava al Parc de Bombers de Matadepera fent un descans entre servei i servei. Explica a Món Terrassa que estaven asseguts xerrant amb el seu company Joan quan van veure arribar un agent de la Policia Local de Matadepera corrent amb un nen als braços.
Demanava ajuda i cridava que s’estava ofegant. “Li vaig dir al Joan que anés a buscar la farmaciola. Va ser sentir la paraula ofegar i ràpidament posar-me en acció. El vaig posar de bocaterrosa i mentre amb un braç l’aguantava amb l’altre vaig començar a fer-li la maniobra de heimlich”, i continua “no em vaig posar gens nerviós, li vaig fer dos cops entre les dues escàpules i a la segona ja li va sortir tota una bola de mocs. Li vaig posar el dic a la boca per si li quedava alguna cosa que li obstruís la via però va començar a plorar. Això volia dir que ja respirava”.
“Va ser tot molt ràpid, i jo només volia que estigués bé i arribés l’ambulància perquè li poguessin fer totes les proves necessàries”, relata en Pere. Al cap de pocs minuts van arribar els serveis mèdics del SEM i van traslladar l’infant a l’Hospital de Terrassa. El bomber només recorda que el nadó tenia lleument els llavis morats, senyal evident que s’estava ofegant, i que un cop va escopir la gleva de moc tot va anar a millor.
La maniobra de hemmlich li salva la vida a l’infant
Va ser segurament una sort que en Pere Freixa fos aquell dia al Parc de Bombers de Matadepera, que justament aquest dilluns va estar obert d’onze del matí a nou del vespre. Professionalment, és tècnic d’emergències sanitàries, treballa en les ambulàncies de la zona de Sabadell. Això li aporta un plus que és molt benvingut entre els bombers voluntaris.
“Vaig intervenir jo, però el meu company també sap fer la maniobra. I és que sempre que estic de guàrdia i tenim temps, em demanen que els faci una mica de formació en temes sanitaris. I una de les maniobres que els ensenyo és la heimlich pediàtrica”, explica orgullós. En aquest sentit, recorda que “la maniobra de heimlich en infants menors d’1 any ha de ser per l’esquena, és a partir d’1 anys que s’ha de fer per davant amb un dit gros a l’estèrnum”.
Justament una estona abans havien estat revisant la farmaciola del Parc per assegurar-se que tot estigués a punt. “Ha estat una satisfacció veure que tota la formació apresa, que de vegades pot fer-se avorrida, ha servit i és útil. Quan et sents realitzat és una satisfacció enorme, i en aquest cas que ha acabat bé, encara més”, diu.
“Recordo que els pares estaven molt nerviosos. La mare estava en estat de xoc. La veritat és que estava tant centrat en què el nen estigués bé que no sé ni d’on eren els pares”, relata. Només sap que els pares en veure que el seu fill s’ofegava van anar a la comissaria de la Policia Local demanant ajuda. L’agent que estava de guàrdia va respondre immediatament i com que sabia que els bombers estaven oberts va córrer tant ràpid com va poder fins allà. I la resta de la història, ja la coneixem.
“Mentre pugui, seguiré fent de bomber”
Pere Freixa va tenir des de ben petit que es dedicaria a ajudar als altres. Amb només 12 anys el seu cunyat el va arrossegar cap l’incendi que va cremar Montserrat l’any 1986, i que després empalmaria amb Rellinars i Els Rourets. A partir d’allà va començar anar al Parc de Bombers Voluntaris de Matadepera, fins que als 16 anys va fer-se ADF.
“Era el 1996 i tenia 23 anys quan vaig entrar com a bomber voluntari. Vaig fer un curs bàsic i des d’aleshores he fet molta formació. I encara estic aquí. I fins als 65 anys seré aquí”, subratlla. Aquest any li han lliurat la Medalla d’Argent pels 25 anys al cos d’emergències i ho té molt clar: “mentre pugui, seguiré fent de bomber”. En Pere Freixa és un dels 31 bombers voluntaris que treballa al Parc de Matadepera, i va ser-ne el cap entre els anys 2007 i 2011.
