“Es fraccionen els contractes per adequar la prestació en diversos contractes menors i es forcen les situacions perquè la prestació càpiga en un contracte menor”. Aquesta és una de les conclusions més contundents que conté el document Informe Resum anual de l’Ajuntament de Matadepera dels resultats de control intern de l’exercici 2024, del 17 de març d’aquest 2025, que signa l’aleshores interventora Lídia Aguilar. Exercia el càrrec, per comissió de serveis, des de l’1 d’abril de 2023, i va plegar després de presentar aquesta auditoria interna. De la mateixa manera que la tresorera Betlem Trell, que també va comunicar la renúncia al càrrec després de la denúncia de les irregularitats. L’auditoria ha sacsejat el consistori, ara encapçalat com a alcalde per Guillem Montagut –amb Som-hi Matadepera, ERC i dos regidors no adscrits– i, en l’etapa en què s’haurien generat les irregularitats, governat per Nil López, de Junts. L’entrega de l’informe i la renúncia d’Aguilar i Trell va obrir una crisi política sense precedents i que encara cou als plenaris bimensuals del municipi.
El document, de 44 pàgines i al qual ha tingut accés Món Terrassa, esbudella els comptes del consistori del 2024, però també els de l’any 2023, ja el 2024 es van haver d’afrontar pagaments i assumir decisions preses el 2023, i fins i tot anteriorment, per l’equip de govern municipal rellevat en les últimes eleccions municipals. L’auditoria assenyala diverses irregularitats en diferents contractacions de serveis, obres i inversió. I, fins i tot, en les nòmines dels treballadors municipals. Arriba a assenyalar l’estalvi que ha suposat el canvi de funcionament de les adjudicacions sobre la comptabilitat de l’Ajuntament. Tot i que detalla moltes de les contractacions, despeses i ingressos on troba carències, l’informe emfatitza que no han disposat dels “mitjans disponibles” per elaborar un estudi en profunditat. De fet, s’hi fa constar que no s’havia elaborat cap pla anual de control financer ni l’any 2022, ni el 2023. Curiosament, aquest document va arribar pocs mesos després que la Sindicatura de Comptes de Catalunya va emetre un informe, el 6/2024, sobre la comptabilitat de l’Ajuntament de Terrassa que alertava dels mateixos fets que aquest informe intern de Matadepera.
Contractacions dubtoses del 2023
L’auditoria s’enceta distingint entre les despeses sotmeses a fiscalització prèvia limitada, l’omissió de la funció interventora, el control permanent de la despesa no planificable i la planificable i els contractes menors. L’informe detecta irregularitats en cadascun dels aspectes fiscalitzats, i admet que es van elaborar informes que van aturar procediments. És especialment incisiu en els contractes menors i en els sistemes de contractació verbal o el pagament a través de la figura jurídica del reconeixement extrajudicial de crèdits, sobre despeses que han estat “indegudament compromeses”.
És en aquest punt, que la intervenció del consistori ressalta, de l’anàlisi de les despeses pressupostàries més grans de l’exercici 2023, una sèrie de pagaments a unes empreses determinades per als quals “no es disposa d’expedient de contractació ni de contracte”. En concret, posa el focus sobre Empresa de Servicios Juan y Juan, SL, per serveis que s’enfilen a un import de 604.511,5 euros; Barcelona Sport Management, SL, per feines que sumen 158.394,59 euros; Fundación Instituto de Reinserción Social, per tres serveis que acumulen 76.061,96 euros de valor; Instal·lacions Porcar, SL, amb un pagament de 12.634 euros; Taller d’Art i Cultura i Creació, 36.704,64 euros; i Impremta Pagès, per editar la revista La Gaseta, un import sense contracte de 32.812,31 euros. També incorpora com a contractacions poc clares tres expedients a Audifilm Consulting, SL, que la intervenció cataloga com a “susceptible de fraccionament”, i dues contractacions més a aquesta empresa que no s’han adscrit al perfil de contractant de la Plataforma de Contractació.
A partir d’aquestes dades, l’informe va identificar fins a 16 entitats i empreses que treballen per a l’Ajuntament de Matadepera que s’adjudicaven per “procediment directe” per a despeses superiors a 15.000 euros. Una llista de contractes que la intervenció considera que són “susceptibles de fraccionament” o bé que “no tenen un procediment d’adjudicació relacionat”, amb “despeses dividides que tenen la mateixa naturalesa”. Destaca en aquesta llista l’empresa Aigües de Matadepera, SA, l’únic proveïdor d’aigua al municipi i que “no té expedient” i per a qui es reclama que es formalitzi l’adjudicació d’acord amb la Llei de Contractes del Sector Públic.
L’auditoria fa el mateix amb contractes superiors a 15.000 euros, on detecta 38 adjudicataris que presten serveis recurrents sense que tenir establert un contracte de continuïtat i sobre els quals l’informe adverteix que caldria agrupar despesa i licitar-la d’acord amb la Llei de Contractes del Sector Públic.
La contractació menor, un frau
Amb aquestes dades negre sobre blanc, l’ara ja ex interventora qualifica “d’abús” la contractació menor adjudicada per l’Ajuntament de Matadepera el 2023. És a dir contractes de valor estimat de fins a 3.000 euros més IVA i de valor estimat superior a 3.000 euros més IVA. De fet, ho interpreta com una “pràctica generalitzada i habitual del fraccionament indegut de l’objecte del contracte amb la concatenació de contractes menors”. Un sistema que la interventora descriu com una “pràctica recurrent” per disposar “d’un procediment àgil de contractació” que permet superar filtres i utilitzar figures com el reconeixement extrajudicial de deutes amb un “procediment d’omissió de la funció interventora”. Ras i curt, permet anar més de pressa i estalviar-se filtres previs.
En aquest context, la interventora alerta que la “utilització fraudulenta de la contractació menor suposa una utilització ineficient dels recursos personals, genera ineficiències econòmiques i pot afavorir conductes corruptes a més de vulnerar els principis de bona administració”. D’aquí que l’auditoria posi el crit al cel per la tramitació de 29 expedients durant el 2023 per omissió de la funció interventora, la majoria per fraccionament de contractació menor. Tot plegat per un import d’1.504.262,47 euros. El 2022, la xifra van ser 37 expedients per 2.188.408,04 euros i el 2021, 47 expedients per valor d’1.421.082,61 euros.
L’auditoria destaca que la contractació menor del consistori representa el 36,16% de la totalitat de la contractació municipal. Un fet que suposa un impacte del 19,46% sobre el pressupost municipal.
Seguint aquest fil, l’informe assenyala que l’exercici 2023 es van tramitar 309 expedients de contractes menors per valor estimat de 3.000 euros. L’import total va ser de 327.877,21 euros. Dels superiors als 3.000 euros, se’n van contractar 37. D’aquests dos tipus l’auditoria en va triar 35 per fer l’estudi. Només cinc complien amb la totalitat dels requisits.
En detall, de sis contractes no hi havia expedient i, per tant, s’havien fet contractacions verbals i s’havien resolt amb un reconeixement extrajudicial de deute. Afectaven serveis d’esports, de cultura, de la brigada municipal, de benestar social, de comunicació i de medi ambient. En 13 contractes, hi havia informe jurídic desfavorable. En 12, el proveïdor no havia demostrat solvència. En sis, ni tan sols hi ha constància de la publicació. En un altre, l’òrgan de contractació no era el competent. I en un darrer, la memòria no es corresponia amb l’execució del contracte. En definitiva, en 24 contractes dels 35 examinats, hi havia “incompliments greus” de la normativa. En tot cas, el document és concloent: “Més de la meitat dels contractes menors revisats són fraudulents, ja que es produeix el fraccionament de contracte, concretament en el 57,14% dels contractes menors revisats hi ha un informe jurídic desfavorable i que amaga el fraccionament de la despesa”.
“L’abús d’una excessiva utilització en la contractació menor posa de manifest la ineficiència actual en la gestió de recursos públics, la qual cosa implica una utilització ineficient de recursos personals i un increment de la despesa”, sentencia l’informe. “La utilització fraudulenta de la contractació menor per a despeses permanents i periòdiques implica un sobrecost per a l’Ajuntament”, afegeix l’informe. A més, l’auditoria apunta que no s’han pagat “preus de mercat”. En aquest sentit, recorda que els preus pagats per procediments que són diferents de la modalitat de contracte menor han “minorat significativament” respecte als imports de licitació. “A cada licitació -per contractes menors- es constata que estem pagant molt per sobre del valor de mercat”, sentencia el document.
