Al llarg dels anys quaranta i cinquanta es van consolidar a Terrassa diversos corrents dissidents amb el sector oficial catòlic. Un d’aquests fou el que va representar la Institució Ambrosiana, vinculada a la parròquia de la Sagrada Família -creada al 1932-, que, sense ser d’esquerres, van apostar per una línia catalanista i antifeixista per a l’Església. Caldria recordar aquí que Josep Moncau, rector de la parròquia, fou assassinat durant la revolució de 1936. La Institució Ambrosiana va configurar-se el 1944 i va durar fins a 1948, quan les campanyes de premsa en contra i les intimidacions -pintades a les cases particulars acusant als responsables de rojos i separatistes- van obligar a clausurar l’entitat.

Mentre va durar, es van organitzar concursos, concerts i conferències on el català hi tenia una presència destacada. Caldria, també, sumar les actuacions impulsades per la Comissió Abat Oliba, amb qui van treballar colze a colze.

Des d’aleshores, la parròquia de Ca n’Aurell sempre va mantenir d’una manera o altra un compromís catalanista i antifranquista, fins al punt que, en el context de les lluites obreres dels anys setanta, aquí s’hi celebraven assemblees de treballadors en vaga. El 25 d’agost de 1976 va acollir els membres de la Marxa de la Llibertat, que reclamaven la llibertat dels detinguts, amnistia pels presos i l’estatut d’autonomia. En el seu pavelló esportiu és on s’hi van celebrar concerts de la Nova Cançó i el primer míting legal del PSUC després de la guerra, entre d’altres.

Aquesta informació ha estat extreta del mapa interactiu de la Memòria Històrica que l’Ajuntament de Terrassa ha posat a disposició de la ciutadania. Es tracta d’un nou mòdul de l’e-map municipal, que se superposa als ja existents, i que mostra els espais de la ciutat vinculats a fets rellevants des de la Segona República fins a la Transició Democràtica, així com la localització de plaques commemoratives o la futura ubicació de les stolpersteine.

Nou comentari