A Terrassa la tradició de venda de castanyes és de temps immemorials. Abans de la Guerra Civil, una de les castanyeres més popular era la que se situava a la plaça Vella davant del carrer de Jaume Cantarer. Segons recorda l’historiador i cronista egarenc ja desaparegut Joaquim Verdaguer, en l’època franquista hi havia diversos llocs de castanyeres, però potser la més sol·licitada es trobava aleshores a l’avinguda de Jacquard, davant el pont del Passeig. Però no era l’única. Com es pot veure a la imatge, també hi havia castanyers, com aquest que tenia muntada la parada al carrer de la Unió. Era l’any 1953 i com veiem, tenia prou èxit, si fa o no fa com la Castanyera de la Rambla, la que ha arribat fins als nostres dies i que es trobaria a faltar si no aparegués.
Hi ha gent apassionada d’aquest fruit. L’olor potent d’aquest producte del bosc se sent des de la llunyania. De prop, veure com es couen les castanyes és tot un espectacle. Aquesta castanyera es va fer tan popular que l’any 2010 la van declarar Capgròs de l’Any.
La figura d’una castanyera es sol associar en una dona velleta vestida amb roba pobra d’abrigar i amb un mocador al cap, davant d’un torrador de castanyes. En les representacions i festes a les escoles sol representar-se amb aquesta indumentària.
La festa catalana de la Castanyada prové d’una antiga festa ritual funerària. La vigília de Tots Sants es fa un àpat amb castanyes torrades, moniatos i panellets acompanyats amb un bon moscatell.
Una festa dedicada al record dels avantpassats
Tots Sants és una festa dedicada al record dels avantpassats. Té el seu origen en una vella tradició pagana que se celebrava a tota Europa en la qual s’assimilava la fi de la collita i el bon temps amb el culte a les ànimes dels familiars morts.
Un dels costums d’aquesta celebració a les nostres terres és la visita als cementiris.
Amb el temps, però, ha canviat molt la relació que la societat té amb la mort i, per tant, també s’ha transformat la festa. Sense aquest canvi de mentalitat no es pot entendre la ràpida acceptació d’altres models de celebració, com el Halloween, que fan de Tots Sants una festa lúdica.
