Quins són els símbols de referents a la ciutat de Terrassa? Quin és l’origen de l’escut de Terrassa i que representa? D’on sorgeix el Penó de la Ciutat? Què en sabem de la bandera egarenca? Coneixem la Llàntia votiva i la Palaudina?
L’Escut de Terrassa
Escut caironat partit; al 1r, de gules, un castell d’argent tancat de sabre, i al 2n, d’or, quatre pals de gules. Per timbre, una corona mural de ciutat. El castell representa el castrum Terracia o castell de Terrassa, al qual ja es feia menció en un diploma del rei franc Carles el Calb, de l’any 844, el qual n’esmentava un altre de l’any 801 que feia referència a l’aplicació als habitants del castell de Terrassa dels mateixos drets concedits a Barcelona. El castell era fortalesa terminal davant la frontera amb els sarraïns, en l’alta edat mitjana, i va passar a ser castell palau dels comtes de Barcelona i, després, dels reis d’Aragó. Les quatre barres representen les armes dels reis catalans, perquè la vila i el castell eren de pertinença reial. La corona mural simbolitza el títol de Ciutat concedit l’any 1877.
A mitjan anys vuitanta, davant el fet que l’escut de Terrassa no complia les normes d’heràldica internacional, es procedí a un estudi per tal d’adequar-lo a les recomanacions de la Conferència Internacional d’Heràldica que va tenir lloc a Roma l’any 1958. El dia 28 de gener de 1988 el Ple de l’Ajuntament de Terrassa aprovava les definitives modificacions de l’escut d’armes de l’escut de la ciutat.
El Penó
Altura en el costat de l’asta, 166 cm; s’estreny gradualment i proporcionalment, tant per dalt com per baix fins a l’altre extrem, fins a tenir 70 cm. La tela és de seda de color carmesí (vermell fosc, tirant a blau) amb un ribet enserrellat d’or; al centre, brodat, l’escut de Terrassa. Pengen de l’extrem superior de l’asta dues borles i dos cordons. Al cim de l’asta, envoltat de llorers, hi ha l’escut de l’antic poble de Sant Pere.
Té incorporada, des de l’any 1948, la corbata d’Alfons X, el Savi.
Aquesta insígnia té el seu origen com a estendard que s’emprava per al reclutament i per presidir les hosts terrassenques en els conflictes bèl·lics. Amb el temps acabà essent un símbol processional. Documentalment se sap que des de l’any 1847 fins al 1904 presidia les processons del Corpus Christi i les dels sant patrons per la Festa Major.
La Bandera
L’any 1968 l’Ajuntament va voler crear una divisa que tingués un caràcter més ciutadà, popular i festiu, desvinculada de la representativitat solemne del penó de la ciutat. Un grup d’estudiosos, per encàrrec de l’Ajuntament, van dissenyar la nova bandera en base a la simbologia que representen els fets i les virtuts més remarcables, així com les distincions i els honors que aquests actes exemplars han merescut, i que es tradueix en el reflex de l’escut de la ciutat.
La llàntia votiva
Un símbol terrassenc que representa la nostra ciutat dins l’espiritualitat montserratina és la llàntia votiva que la nostra ciutat va donar al monestir de Montserrat. La seva benedicció va tenir lloc a Terrassa el dia 1 d’abril de 1948, amb motiu de la consagració del nou altar de la verge de Montserrat de l’església del Sant Esperit. L’acte fou presidit per l’abat de Montserrat, Aureli M. Escarré. El 6 de maig de 1948, en una peregrinació terrassenca expressa per al fet es va fer donació de la llàntia a l’Abadia de Montserrat.
Palaudina
Un novell símbol representatiu de la ciutat és La Pauladina, pastisset que va ser el guanyador d’un concurs convocat pel Gremi de Pastissers de Terrassa i Comarca, el mes d’octubre de 1996. Salvador Jurado va guanyar el concurs davant de 21 propostes més. El nom i la seva presentació fan referència a la torre del Palau.
