!--akiadsense-->
Explica l’historiador i arxiver Joaquim Verdaguer en el seu blog que un antic veí del carrer de Mas Adei de Terrassa va tornar un dia als seus origens i es va trobar amb la desagradable sorpresa que li mancava un element fonamental del paisatge. No hi havia aquella antiga font de paret de la seva infantesa.
No és una història inventada, és real, i dona mostres de com canvien les coses amb el pas dels anys. Va desaparèixer quan es van fer unes reformes a la casa i a la mateixa façana. La font, si hagués mantingut la seva presència, hagués fet 120 anys el proper 2023. Malgrat tot, no és estrany que acabés per ésser eliminada.
Com explica l’urbanista Josep Boix, els darrers temps de la seva existència estava ja abandonada, i no rajava. I el que possiblement és pitjor, no servia per a res, si exceptuem la seva funció decorativa. Cap veí la necessitava. Quedaven lluny els segles XIX i XX, quan els nostres avantpassats anaven a cercar al carrer quelcom que no tenien a casa. L’aigua corrent encara era una utopia llunyana, encara que alguns privilegiats gaudien de pous als patis dels seus immobles.
