Alfons Sala i Argemí,primer comte d’Ègara, (Terrassa, 16 de juliol de 1863 – Barcelona, 11 d’abril de 1945) es troba omnipresent a l’Escola d’Enginyers Industrials de Terrassa, ara més coneguda amb el nom d’ESEIAAT, al campus UPC de Terrassa. Una escultura mastodòntica i ostentosa s’alça en l’històric edifici recorda que va ser ell qui la va crear.
Tot i que per molts dels joves estudiants d’ESO i batxillerat que aquest dimecres han trepitjat l’edifici amb motiu del Mercat Tecnològic del Vallès, desconeixen qui era Alfons Sala i Argemí, la història el situa com un dels homes claus en la conversió de Terrassa en una ciutat universitària. Sala va ser un industrial, advocat i polític, president de la Mancomunitat de Catalunya, designat pel dictador Miguel Primo de Rivera, entre 1924 i 1925, any de la seva dissolució. És el model de cacic per excel·lència, i una figura molt controvertida a la ciutat pel seu flirteig amb la dictadura.
Sala va donar nom a un moviment, el salisme, on s’encabeixen totes les persones que durant anys i panys van dominar la vida política i econòmica del municipi. El salisme s’associava amb elits, amb poder, i hi ha historiadors que consideren que alguns dels seus continuadors no és que romanguin vius sinó que encara mouen fils. Amic del rei Alfons XIII, aquest va ser un habitual de l’actual Masia Egara, a la carretera de Rellinars, on compartia les hores amb Sala. Inactiu durant la Segona República espanyola, en fracassar inicialment a Catalunya l’aixecament militar del 1936, va passar a l’anomenada zona Nacional, la franquista, i va instalar-se a Sevilla, retornant a Terrassa el 1939, una vegada ocupada Catalunya per l’exèrcit sublevat.
Sala dirigí l’empresa tèxtil Sala Badrinas, va ser membre de la comissió organitzadora de la Caixa de Pensions, president de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa durant 1891-1896. El 1926 va ser nomenat comte d’Ègara, tal com s’hi pot llegir en lletres daurades.
