El passat 12 de març va complir 28 anys del naixement d’una plaça que dona vida a un barri sencer. Es troba ubicada ben bé al mig del barri de Roc Blanc, porta el seu nom, i és l’epicentre d’activitat i de cohesió social d’aquesta zona a l’oest de la ciutat. Va ser l’alcalde Manuel Royes qui va inaugurar aquest espai, de prop de 4.200 metres quadrats, voltada d’una porxada i amb una pèrgola central, amb zona de passeig, jocs infantils i un espai per fer-hi activitats a l’aire lliure.
Es va fer amb un gran acte que va aplegar els veïns i que va consistir en el descobriment d’una placa en una de les columnes de la pèrgola en la qual s’hi podia (i encara es pot) llegir: “La plaça del Roc Blanc / ha estat inaugurava el dia d’avui / per l’alcalde de Terrassa / 12 de març de 1995“.
Per situar-nos, es troba entre el passeig d’Icària i el carrer de Palet i Barba i la seva inauguració va anar lligada en un altre dels elements arquitectònics més importants per al barri, que tot just havia nascut uns anys abans. Estem parlant d’un pont sobre el transvasament de la riera del Palau, i que uneix el Roc Blanc amb La Maurina. És el llarg carrer de Dom Bosco, símbol d’unió eterna entre els dos barris.
Un monòlit símbol de naixement de tot un barri
Aquesta plaça significava un pas més en la constitució d’un barri que havia nascut oficialment un mes de maig de 1991, és a dir, només quatre anys abans. Com ens recorda l’historiador Joaquim Verdaguer en el seu blog, des de l’Ajuntament s’impulsava una iniciativa pionera a Catalunya amb la col·locació de la primera pedra de les obres d’urbanització d’un aleshores jove i modern barri. En contra del costum d’enterrar la “primera pedra”, aquesta vegada es tractava de la col·locació d’un gran monòlit de quasi dos metres d’alçada, en el qual hi ha una gran placa metàl·lica amb la llegenda següent: «L’acte d’inici de la construcció d’aquest nou barri del Roc Blanc va tenir lloc el 7 de maig de 1991 sota la presidència de l’Excm. Sr. Manuel Royes, alcalde de Terrassa».
Ningú pot obviar que el Roc Blanc és hereu del barri de la Maurina. Va ser cap als anys quaranta quan es van construir les primeres cases de la zona. Aleshores eren conegudes de manera despectiva com les cases del “Femer del Faba”, en relació a l’abocador d’escombraries que hi havia més enllà de la carretera d’Olesa. Ja als anys seixanta, amb les edificacions dels carrers de Bailén i de Nàpols, va a passar a ser coneguda com la Isla Perdida.
I per què Roc Blanc? Deu al seu nom al turó (297 metres d’alçada) que corona el barri a la seva part de ponent i que fa referència a la «Pedra Blanca» que separava les parròquies de Sant Pere i Santa Maria del Toudell, és a dir, que separa els termes municipals de Terrassa i Viladecavalls. I com a curiositat es pot recordar que en aquest mateix sector, en el segle XVII, va ser el lloc escollit per penjar diverses dones acusades de bruixeria.
