MónTerrassa
Impressionant el Pícnic Jazz 2018 al Parc de Vallparadís de Terrassa
Impressionant el Pícnic Jazz 2018 al Parc de Vallparadís
Impressionant el Pícnic Jazz 2018 al Parc de Vallparadís | Cristóba Castro

!--akiadsense-->

L’any 1999 el Club de Jazz d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa va tenir la perspicaç idea d’afegir un nou escenari al Torrent de les Bruixes del Parc Vallparadís. El pulmó de Terrassa, recentment remodelat en aquell moment, acollia una jornada de 6 concerts en les hores centrals del dia. L’èxit d’aquella honesta iniciativa va donar continuïtat a la fita. Vint anys després d’aquell atreviment el Pícnic Jazz Vallparadís, ubicat els darrers cinc anys al Torrent de la Font d’en Sagrera, s’ha convertit en un altre Festival a l’aire lliure.

La multitudinària jornada d’aquest diumenge, amb milers i milers de persones que han passejat, menjat, reposat i escoltat músicsa, ha acollit des de les 12 del migdia quatre concerts de música en viu, activitats lúdiques, serveis gastronòmics, fira del disc, artesania i bon ambient. A més, s’ha gaudit de sol i d’una temperatura plenament de primavera.

Músiques amb contrast de gèneres

Com ja és tradicional, La Locomotora Negra ha obert els concerts a l’escenari. La big band estable més antiga de Catalunya s’ha convertit en un dels grup de jazz clàssic més reconeguts de Catalunya. La seva música s’orienta cap al jazz en les seves vessants més clarament populars. Pren com a model les orquestres negres més famoses de l’època swing, com les de Fletcher Henderson, Duke Ellington o Count Basie.

El saxofonista i cantaor gadità Antonio Lizana ha presentat les cançons del seu tercer treball, Oriente (Sony Music, 2017), un catàleg de sons que enriqueixen el llenguatge del jazz-flamenc que el caracteritza. Les reminiscències àrabs hi fan acte de presència sense perdre ni el seu segell de flamenc vocal ni el domini del seu instrument.

Els concerts de Lizana són sempre més que un concert; són tot un espectacle vibrant i ple d’intensitat

Magnolia és un quartet envellutat i amb esperit americà. Amb un repertori que apel·la noms com Ella Fitgerald, Etta James, Sara Vaughan o Rosemary Clooney, el grup es submergeix als paisatges de Broadway dels anys quaranta en un viatge de cinema i jazz d’ambient acollidor i sofisticat. Ho ha deixat imprès en un primer disc, That’s a Plenty, enregistrat en directe a l’emblemàtic Jamboree de Barcelona.

Cantant, compositora i performer, Myriam Swanson inicia la seva carrera des de molt jove. El seu gust per l’eclecticisme l’ha portat a la creació de projectes molt diversos i de diferents gèneres. A Magnolia s’acompanya d’una secció rítmica sense fisures amb la “creme” de l’escena catalana.

El músic britànic Ray Gelato ha posat dempeus al respectable en el concert de cloenda. Coneixedor del Pícnic Jazz on el músic britànic ha actuat en dues anteriors ocasions, els anys 2002 i 2004 amb The Ray Gelato Giants. Amb un estil que beu dels millors saxofonistes clàssics i dels grans cantants dels anys trenta i quaranta, el músic, director d’orquestra i compositor arriba amb una proposta de swing i jazz clàssic amb la seva actual banda The Enforcers.

Nou comentari

Comparteix