Aquest 2025 fa 86 anys que entraven les tropes franquistes a Terrassa. Els historiadors locals coincideixen en afirmar que la seva arribada va ser més un relleu en el poder que una operació militar. El bombardeig d’uns dies abans i el so de l’artilleria constitueixen els fets del conflicte bèl·lic a la capital del Vallès Occidental, on va estavellar-se un avió alemany. Era l’inici de 40 anys de foscor, de franquisme, de repressió, de manca de llibertats i d’atacs al català. Fins a cinc ocasions el dictador espanyol, mort un 20 de novembre, va ser a la nostra ciutat ja fos per rebre la Medalla d’Honor o per mostrar el seu condol a les víctimes de la riuada de setembre de 1962.
Sense resistència
Les forces “nacionals” es pot dir que no van trobar resistència als carrers de l’antiga vila quan la guerra ja estava a les acaballes. L’ocupació es va fer el 26 de gener de 1939, el mateix dia que a Barcelona, un després que a Castellbisbal, 24 hores abans que a Sabadell. A partir de llavors, l’èxode republicà es va multiplicar i l’exili va ser l’única sortida. Ja uns dies abans del dia 23 de gener restaven a Terrassa pocs caps de la República.
Arribades les tropes franquistes, va començar el ritual de l’anomenada “liberación”, i s’anomena un alcalde, Josep Homs, de marcar caràcter salista -dreta pura i dura d’arrel terrassenca que en certa forma encara domina alguns espais de la ciutat- encarregat de fer funcionar l’administració.
El 26 de gener de 1939 Terrassa era ocupada per l’exèrcit feixista i començava una època de 40 anys de dictadura i terror. El que resta del Monument als Caiguts de la plaça del Doctor Robert es troba avui al cementiri municipal de Can Torrella. L’obra es va inaugurar el 24 de gener de 1944, durant el cinquè aniversari de l’entrada de les tropes. t. El conjunt monumental era obra dels terrassencs Frederic Viñals (arquitecte) i Jaume Bazin (escultor).
Simbologia franquista guardada al Museu de Terrassa
Bona part dels objectes amb simbologia franquista que hi havia a carrers, entitats i institucions egarenques romanen vius als fons del Museu de Terrassa. N’hi ha molts. I la ciutat també té una connexió especial amb el Valle de los Caídos. Un terrassenc té una gran obra al monument, de 40 metres de diàmetre i 42 d’altura. El mosaic de la Cúpula és de l’artista Santiago Padrós.
